he vist una llum

Un relat de: Marc Freixas

he vist una llum que no és de déu
ni de cap religió

simplement és una llum de vida...

una força,
un destí,
desig

i em porta cap a llocs insospitats del paradís poètic

em reclama que la segueixi
i m'encisa

poesia

Comentaris

  • M'agrada aquesta llum[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 13-07-2005

    No és de cap Déu, de cap religió. És preciós. I tens tota la raó. La poesia no té religió, ni Déu, ni pàtria ni fronteres.

    Una força, un desig,... M'alegro que l'hagis vist. No és fàcil veure aquesta llum. A més hi ha gent que porta aquesta llum a dins seu mateix.

    Com ara tu,
    que dus la llum
    dins del teu pit.
    Dins del teu cor.
    En els teus versos
    i els teus records.
    I amb els teus dits
    aquesta llum
    esdevé crit.
    CRIDEM BEN FORT!!!!

    Bons poemes.

    Una abraçada.

    Salz.


  • Aquesta llum...[Ofensiu]
    ROSASP | 22-06-2005

    que descrius és difícil de descriure, belluga l'ànima i li fa esclatar sentiments a borbolls, destil·la somnis amagats dins dels nostres ulls.
    Ens fa veure les coses travessant la distància de la pell, amarant les paraules de pessigolles de vida, amb tantes formes i colors com un calidoscopi.

    Ai, Marc! Espero que no ens deixis gaire temps, necessitem la força del teu cor i l'espurna de les teves paraules...

    Una abraçada company!

  • marc...[Ofensiu]
    AnNna | 22-06-2005

    no, no et comento el poema... és simplement per dir-te que quan puguis llegeixis el meu últim... me l'acaben de publicar aquest matí... mira la introducció...
    apa, petons, noi!!!

    AnNna

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872320 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.