He pintat fins la matinada

He pintat fins la matinada. He pintat fins que els colors s'han barrejat dins el meu cervell i ja no podia distingir un blau d'un verd.
Em trobava submergit dins un procés de creació que feia que el meu entorn, l'entorn efectiu, no volgués saber res de mi. Tothom em deia, sobretot ella, que en feia un gra massa. Passava les nits ficat dins el meu taller, una habitació petita i plena de trastos, que últimament considerava un lloc poc acollidor per trobar la vena creativa que feia tant de temps que havia oblidat. Com mes insistia en la busca, mes em perdia en el laberint de formes, colors i textures.
D'això ja en fa molt de temps, no exagero si dic que fa aproximadament mes d'un any que no aconsegueixo pintar cap quadre que tingui ni cap ni peus. Agafo una idea pels peus i l'enganxo sobre el color blau que he posat primer, després, amb un pinzell petit vaig resseguint els contorns de la idea inicial.
No aconsegueixo explicar ni de bon tros, el neguit que em persegueix últimament. Descanso i prenc una mica de conyac. El cansament persisteix encara més accentuat després d'haver-me acabat la botella.
Ara les idees són mes confuses. Ara les idees que vénen em fan por, em parlen de coses que no entenc i per tant no sé com transportar-les a la tela, no sé com agafar-les, ni com enganyar-les per tal que es quedin amb mi, durant un temps, el temps suficients per fer-me amiga d'elles o com a mínim per poder-les entendre. Generalment, després d'uns dies, les idees, acostumen a ser molt inquietes, se'n van i em deixen mes buit que abans.
Un dia em va venir una idea descabellada. Vaig aturar-me una estona, abans de realitzar-la. Figura que havia d'agafar una fusta de dimensions molt gran, dos metres per dos metres, i pintar-la de color negre, després amb un pinzell gruixut anar seguint les notes musicals que sonaven en aquell moment, el color que em va suggerir era un blau elèctric. Tot seguit, amb una sèrie de papers de seda de diferents colors, anar enganxant-los de forma aleatòria ,tenint en compta solament, que estiguessin orientats en direcció al nord. Un cop acabat aquest procés ,havia d'agafar trossos de fustes i enganxar-les amb forma de creu, al mig del quadre.
Vaig estar un parell de dies esperant a veure si em decidia a realitzar-lo. En primer lloc em trobava que pràcticament no m'hi cabia al taller, i en segon, lloc considerava molt difícil poder-lo vendre tenint en compte les seves dimensions, els seus colors i la seva textura. Els dubtes quan són profunds, pesen molt i et deixen pràcticament abatut. Una telefonada em va solucionar el dilema: haig d'anar a passar els propers dies a la casa que tinc al poble, t'hi apuntes?
He decidit finalment obrir les finestres de l'habitació, agafar totes les pintures i guardar-les en un calaix, esperaré tranquil.lament que vinguin altres imatges mes petites per poder pintar, estirat sota un pi i mirant com ell pinta.