Badoc

Baixo les escales per pujar al metro. Entro al primer vagó i veig al final , la noia del somriure impertinent , la crido , però ella no em sent. M'assec , i el vell del meu costat, amb gest indiferent s'aixeca i se'n va. Estic sol envoltat de gent silenciosa que parla amb la mirada. Arribo finalment al meu destí i veig que m'he equivocat de parada.
Espero tres minuts, fins que ve el proper metro. S'obren les portes i surt una dona amb els cabells llargs i mirada nerviosa. Porta un nen agafat de la mà i en l'altre el cistell de la compra. Entro i miro. Veig una dona amb dos nadons en braços. La dona vella que seu al seu costat, somriu maliciosament mirants als nadons. Em quedo mirant i admirant aquesta noia que amb tota naturalitat i simpatia els hi dona el pit. M'he tornat ha passar de parada. Baixo i espero que vinguí el proper. Just quant arriba, em quedo llegint el diari esportiu que l'home que seu al meu costat, en el banc de l'estació, te obert per la pàgina on explica que el Barça ha perdut l'últim partit de lliga. M'aixeco corrents per entrar, però se'm tancant les portes al meu davant.
Espero pacientment el proper metro. Aquest cop ve tant ple que desisteixo de poder pujar.
Tinc la sensació que estic atrapat dins un laberint que no em deixa arribar fins el meu destí. Sento que algú em crida i veig que és la noia del somriure impertinent , m'hi acosto i li pregunto com es diu, no em contesta, solament somriu.
Ve el metro tot pintat i aquest cop em deixa pujar. M'assec i em poso a dormir. Quan em desperto em trobo a casa meva dormint al meu llit. Estic convençut que tot plegat no ha sigut un somni, jo he pujat al metro i he vist la dona amb els bessons, jo he vist el metro tot pintat amb grafismes impactants i he notat la mirada aspre de la vella tot mirant els nadons. M'hi trenco el cap tot mirant al sostre de la meva habitació. Tot em dona voltes i no acabo d'entendre quina és la situació. Finalment m'adormo no trobant el desllorigador d'aquesta circumstància. Una sirena em desperta amb un gran ensurt. La gent del meu voltant m'ha esta mirant, jo sorprès els miro i veig que estem a la parada del metro de Catalunya, m'aixeco i corro cap a la sortida abans no tanquin les portes. Agafo les escales mecàniques i surto a la plaça Catalunya. Fa un dia esplèndid, el sol llueix amb tota la seva força i caminant tranquil.lament em dirigeixo cap a casa