He pensat, malgrat...

He pensat
malgrat tot el meu cos
s'oposi a escriure
les coses que voldria dir i no em surten.
He tirat lletres a rompre
en dies emboirats i plens de llum,
baix finestres gòtiques
cascades i altres paratges
i ara - després de dormir
d'un temps ençà, dorm molt, si, molt
pens que dormir és quelcom molt profitós-
i deman als meus retoladors
abans emprava ploma
i pens, si pens
malgrat tot el meu cos s'oposi a escriure
les coses que voldria dir i no em surten.

He romput el blanc tantes vegades
en colors i ceres
en dibuixos copiats de desventures
tant en fred d'hivern com ara
calcant de la calor d'estiu els seus prodigis
de fàstic i somnolència.

I de totes formes, no se si a mi m'agrada,
he pensat
si
malgrat tot el meu cos
s'oposi a escriure
les coses que voldria dir i no em surten
tots els poemes purs
tots els sentiments criats i no parits
totes aquelles coses, grans o petites
que, un temps
fos en calor d'estiu o fred d'hivern
baix finestres gòtiques
cascades o altres paratges
el meu cos es rebel.lava a no escriure,
i ara, ara aquest cos d'un quart de segle
ara he pensat
malgrat aquest cos
s'oposi a escriure
les coses que voldria dir i no em surten
les coses que voldria fer i no s'escriuen
les coses que voldria escriure i no se viuen,
però malgrat no sigui ni prest ni tard

aquest cos de vint i cinc anys
quasi complits
cansat de rodals i llunyanies
no sé...si, ben cert sé poques coses
no entenc de finestres gòtiques
cascades o d'altres paratges
sol entenc , no sé si de cansament melodiós
o de flautes desafinades.
El nanet del meu somni
del de caputxeta vermella s'en va anar
junt en les coses que voldria dir i no em surten
les coses que voldria fer i no s'escriuen
les coses que voldria escriure i no se viuen.
Caure així, de cop
dins d'un estasi romàntic, que sabés
plorar de lluna, estels i sirenes,
caure així, indiscretament dins d'ell
i el meu cos tan plorat, tan fotut
deixés que els meus dits, mentiders i riallosos
fossin com campanades d'un rellotge,
i així
deixant que com a cucs petitons
llençaren reptes cap a l'oceà
intentant comprendre en llàgrimes i crits
totes les Itàques perdudes i encara ben cercades.
Però he pensat
malgrat tot el meu cos s'oposi a escriure
les coses que voldria dir i no em surten
les coses que voldria fer i no s'escriuen
les coses que voldria escriure i no se viuen.

Si, no necessit que ningú m'ho digui
ja no tinc vocació de vaixell
malgrat sé que menteix escrivint
que moltes vegades he de mentir als meus dits
i al meu cos
i m'he de convèncer de que no escriure
i no escric.
Escriure amb un cos que s'oposi a escriure
dir amb un cos que s'oposi a que surtin
fer amb un cos que s'oposa a viure.
No he viscut per escopir lletres als miradors,
No
ni tan sols per fer vaixells de paraules
que cerquin Itàques
ni per pintar gavines negres

que recordin les tempestes i les soledats
ni per pintar ovelles, ni bes
dedins de capses quadrades en forats,

i malgrat tot això, i no deuria d'ésser així,
he pensat
malgrat tot el meu cos s'oposi a sentir
les coses que voldria sentir i no em surten
les coses que voldria fer i no es senten
les coses que voldria sentir i no es viuen
ni baix finestres gòtiques
cascades o altres paratges.
D'un temps ençà dorm molt
pens que dormir és una cosa profitosa.

Faré un mar de fum molt banc
deixaré que l'oceà perdi els vaixells
i jugaré més tard
-malgrat a pics no cregui en les Itàques,
a cercar vaixells que he perdut
cercant sirenes,
fins que els dits mariners
colrats als cops de la mar
trobin una pell suau
meitat dona meitat peix
meitat nit meitat alba
mitat... he pensat
malgrat tot el meu cos s'oposi a escriure
meitat dona meitat somni
les coses que voldria dir i no em surten
les coses que voldria viure i no s'escriuen
aquest cos de vint i cinc anys quasi complits
cansat de rodals i de distàncies
les coses que voldria sentir i no es viuen.

No he viscut per escopir lletres als miradors
No
Ni tan sols per fer vaixells de paraules
que cerquin Itàques
ni per pintar gavines negres
que recordin les tempestes i les soledats.

Caure així
dins d'un estasi romàntic que sabés
plorar de lluna, mars, estels i sirenes
caure així indiscretament dins d'ell

i el meu cos tan plorat, tan fotut
deixés que els meus dits, mentiders i riallosos
fossin com campanades d'un rellotge
i així i tot

he pensat
malgrat tot el meu cos s'oposi a escriure
baix finestres gòtiques
cascades o d'altres paratges
intentant comprendre en llàgrimes i crits
totes les Itàques perdudes i encara ben cercades,
Les coses que voldria dir i no em surten
les coses que voldria fer i no s'escriuen
les coses que voldria escriure i no es viuen.

D'un temps ençà dorm molt, i molt
pens que dormir és una cosa profitosa,
Fins que els dits mariners
colrats a cops de mar
trobin una pell suau
meitat dona meitat peix
meitat nit meitat alba
meitat...

Però he pensat
malgrat tot el meu cos
s'oposi a escriure
les coses que voldria dir i no em surten
baix finestres gòtiques
cascades o d'altres paratges
LES COSES QUE VOLDRIA VIURE I NO S'ESCRIVEN

Aquest cos de vint i cinc anys quasi complits.
No he viscut per escopir lletres als miradors
cansats de rodals i de distàncies