he parlat sovint de la solitud...

Un relat de: Marc Freixas

he parlat sovint de la solitud
acariciant
sense voler-ho del tot
somnis imperfectes de futur...

arribar a tocar les arrels de tristeses volgudes, irrepetibles
i malmetre els ànims inconscientment,
callar en veu alta,
cridar en silenci... amb impotència


crematori d'un abisme
que reconverteix la fredor dels teus hiverns
en gel desolador d'hores incertes,
cares que abans eren amables
i ara són zombies a la deriva

els morts
que viuen rastrejant la basura
dels carrers plens de brutícia
saben de la por que passes
quan tries sovint aquesta solitud parlada

Comentaris

  • Té una força sublim aquest poema[Ofensiu]
    Núria Niubó | 08-05-2010 | Valoració: 10

    Ens parles de solitud , somnis imperfectes, impotència i d'uns morts que crec entendre són vius per al no-res.
    Un crit mut, com dic jo en un vers, com diu el teu poema en "cridar en silenci".
    Aquesta solitud , és… viscuda , compartida, és per sort, petits parèntesis de la vida.
    Cal parlar sovint de la solitud i amb la solitud, com dius tu, amorosament, acariciant-la.
    M'agrada molt aquest cant i plany alhora, és fàcil tot llegint-lo, fer-lo nostre.
    Felicitats Marc,
    Fins aviat,
    Una càlida abraçada,
    Núria

  • Ingredients madurs, d'experiència viscuda[Ofensiu]
    T. Cargol | 08-05-2010

    expressats d'una manera planera i espontània. Si hi hagués de posar-hi un però (que no me l'han demant!) em referia a les dues últimes línies (renglons curts, que en diu rnBonet) Per a mi trenquen la fórmula seguida fins aleshores en un bon poema.

  • seguim en contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 07-05-2010 | Valoració: 9

    que xulo marc...callar en veu alta i cridar en silenci...quant diu aquest joc de paraules...i ai la solitud que dura és...
    fins aviat
    una abraçada
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

821054 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.