Haití: La misèria i la mort, germanes bessones

Un relat de: Josep Bonnín Segura

Malgrat comenci l'article amb una mala nova al manco per mi, com ha estat el brutal terratrèmol que se n'ha dut Haití per endavant, existeixen molt més coses de les que parlaré, que caben dins del títol del mateix. A la loteria de la mort, els pobres hi juguen molt més dècims que els rics¡ Als ciutadans dels països empobrits, els passa el mateix que als indigents, tan sols son visibles per Nadal. La resta de l'any es mantenen dins la invisibilitat.
Es parla d'una xifra que ronda entre cent mil i dos-cents mil morts. Quan el tsumani que va assolà les costes de Sumatra, Índia occidental; les autoritats començaren el recompte de morts amb un nombre baix en comparació al que arribarien, que foren tres-cents mils. Quan assoliren aquesta xifra deixaren de donar el nombre de morts, se'ls hi desbordava. Tinc el pressentiment que passarà el mateix.
La premsa, les telenotícies donen xifres per contar els morts i jo pos xifres per contar les tragèdies personals que deixen als carrers de Porto Príncep, no tan sols els morts, sinó els ferits i desapareguts.
Sembla que a vegades se'ns oblidi que son éssers humans ben igual que nosaltres, amb vivències, aspiracions i somnis semblants als nostres, però amb la pell una mica més fosca. Però no sé si se'ns oblida també que són éssers humans amb mancances de tot i que entre els interessos de les multinacionals d'arreu del món i els governs titelles i corruptes que han assentat, perquè els hi afavoreixin les transaccions (llegiu espoli de matèries primeres) i els seus foscos barats ; són ells mateixos els que han arribat a provocar que Haití es trobi dins la llista dels deu països més pobres del món,
A vegades les democràcies escandalitzen, perquè legislen, malgrat hi hagi gests cara a la galeria, per afavorir als totpoderosos que quasi sempre, per no dir sempre, tenen la pella pel mànec i està ben clar que una gran part dels governs (seran tots?) dels països democràtics no mossegaran mai la mà que els dóna pa (llegiu que els manté en el poder).
Per tant i amb la darrera afirmació també dic que si no són accions ciutadanes contundents i imaginatives no es canviarà el món o el canvi serà lentíssim, ja que la gran maquinària dels governants mundials avança a passes de tortuga debut a la mateixa inèrcia a no canviar.
El que hem vist a Haití mai passarà en els països més rics que també es poden trobar sotmesos a terratrèmols.
La misèria i la mort són germanes bessones que sempre caminen agafades de la mà.
En aquest terratrèmol hi ha hagut una nota estranya. L'edifici presidencial , una residència superba, símbol del poder i també podria esser de la corrupció, també ha rebut a la part frontal els efectes del terratrèmol, teòricament tenia molt més fonaments que les cases habituals dels haitians, fetes sense fonaments i amb sòtils de zinc. També una altra construcció que s'ha esbucat ha estat la casa de déu, bé perdó per l'equivocació, volia escriure la catedral. O sigui que el poder a la terra i el poder "al cel" han patit desperfectes, concretament les seves seus.
Després de tot el dit, deman: Hi ha voluntat política d'intentar arreglar aquesta infame distribució de riquesa? Contest: I un bé negre amb potes roses¡ N'estic fins allò que no sona de cimeres, incapaces d'arribar a uns acords dignes i que a més ens costen un ull, un ou, un ronyó i la meitat del fetge.
A vegades jo agafaria als gestors de la cosa pública i els ajustaria el sou pels resultats aconseguits; a lo millor no n'hi hauria tants que s'hi dedicarien. A vegades em sembla, sempre presumptament, que un percentatge molt elevat d'ineptes han triat la política com a trampolí per fer-se camí, cosa que els seria del tot impossible a l'empresa privada. I per desgràcia no els circumscriuria dins d'un sol partit a l'estat espanyol, que els que em coneixeu ja sabeu a quin em refereix, sobre el qui s'endu el màxim percentatge. Per desgràcia , de tot hi ha a la vinya del senyor.
Com és normal, els països es mouran portant ajut davant la tragèdia humanitària, i jo em deman, i abans, o és que la gent d'Haití no hi vivia en una constant tragèdia humanitària i que en feren?
Però un país amb un deute extern del 2008 , d'un milió dos-cents quaranta vuit mils milions de dòlars ; o sigui que és molt bon client, sinó que li demanin a la Corporació Financera Internacional del Banc Mundial i a una de les multinacionals més importants Levi-Strauss i com més s'endeutin més pobresa hi haurà i més compromesa estarà la seva matèria primera amb les grans companyies que la treuen del seu subsòl i selva. Així com es seguirà mantenint l'explotació abusiva del seu treball.
Els dirigents més rics, les multinacionals xalestes i el ciutadà normal morint-se de fam, sense els mínims recursos dignes, i els dirigents mundials, europeus inclosos, de cimera en cimera sense tenir la vergonya d'arribar a uns mínims d'acords i xerrant sobre el sexe dels àngels. No dubteu que facin el paperot que facin, continuaran cobrant a final de mes, sous que entre tots els pagam.
Haurien de posar-se dins la pell del sofriment, la misèria, la tragèdia d'aquestes persones d'Haití, no tan sols quan hi ha un gran desastre. Els haurien de tenir present en totes les seves reunions i posar-se dins la seva pell, a veure si voldrien viure com ells, si voldrien que els seus fills es morissin per falta d'un simple sèrum salí o d'un medicament bàsic dels que sobre a l'anomenat "primer món". No sé si es nota molt que estic indignat i enrabiat. I que podria esser que aquest article fos una teràpia per treure tota la mala llet que em rosega per dedins.
I malgrat tot el que he escrit, acab dient que crec que un altre món és possible, però l'hem de fer entre tots i no confiar en que seran les institucions i administracions polítiques el que el faran.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

407 Relats

921 Comentaris

537822 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
Fa 3 anys he fet la mestria de Reiki, mètode USUI.
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!