Ha estat un plaer haver-te conegut

De lluny es van trobar les nostres mirades, no ens havíem vist mai, però ja érem coneguts. Les distancies cada cop eren més curtes, fins trobar-nos ben a prop.
Tu ets...-em vas dir-, Sí, i tu?, i em vas dir el teu nom.
Et vas afegir al grup la conversa no era altre que la que tocava en la celebració on ens hi trobàvem "cal fer papers per estimar-se?", els nuvis estan guapíssims oi?, que trempat que era el mossèn!!. La conversa anava per un camí i les nostres mirades anaven en una altre direcció, t'agradava i m'agradaves i junts vam començar el joc de la seducció.

Vam començar compartint una llesca de pa amb tomàquet...desprès... un frec a la ma, un ball arrambat i... les mirades... plenes de desig.

He de marxar, demà me'n vaig de viatge -vas dir-, però volies quedar-te, ho se. I vas marxar.

Estirada al llit...la teva mirada no deixa d'acariciar-me, m'embolcalla intensament, no hi ets però et sento.

Noto la teva respiració a cau d'orella, els teus llavis humits passejant pel meu coll, i les teves mans que són les meves, descorden un a un els botons de la meva camisa, per trobar-se amb els meus pits a punt, per acollir les teves carícies.

La ma camina fins la fondalada dels texans, i se'n fa la respiració intensa, un dit s'ha esmunyit per cavalcar sobre el mont de Venus, entrant a la cova i trobar la perla...la teva ma que és la meva, juga a fer espirals, sento els teus llavis que em besen, i vull que entris al meu cau, mentre la meva pell s'esborrona i el crit es a punt d'esclatar!!!.

Potser les nostres mirades no tornaran a trobar-se, potser que mai arribem a estar junt, però m'ha agradat imaginar-te.
Noi, a estat un plaer haver-te conegut.