Grata recompensa

Mama tinc ganes de ser més independent, papa vull que em pugis la paga, mama renta això, papa arregla allò, mama fes això, papa que no u fas?
Quan tenia l'edat de la adolescència ho deia molt, no entenia res del que em deien, bé tampoc mi escarrassava massa, per no dir gens. Em semblava que el món dels adults era una estupidesa, bé, ara en tinc 30 i encara u segueixo pensant, però de manera diferent, es a dir, abans quan deia que el món dels adults no m'agradava era perquè simplement no m'agradava, trobava que no tenien temps pels fills, ni per a ells mateixos, ara penso que el món dels adults es una ruqueria perquè fem les coses més difícils del que ho són. La gent va escopetejada cada dia, amunt i avall, avall i amunt, sempre la mateixa rutina, el mateix esmorzar, que per cert no es un esmorzar de forquilla, sinó que agafen una vas de llet i avall. De bon mati la gent ja treballa, en qualsevol cosa, la gent que treballa fora agafa l'autobús, cotxe,... a les 6 o 7 hores del matí i la que es queda a casa a 2/4 de sis ja esta netejant qualsevol tonteria. A veure no es que no treballa jo, tot el contrari, em guanyo la vida d'administrativa en una oficina, on per cert paguen mol bé, el que passa es que com bona administrativa que sóc i lo dropo també, vinc a treballa a les 10'30, jo tinc temps a fer-me un bon esmorzar, una dutxada ben relaxant, i sense descomptar de fer el mandra pel llit. Com em deia la meva mare, "nena estudia i veuràs com et vindran les facilitats de la vida en bandeja!" tenia tota la raó, vaig estudia, de fet m'agradava estudiar, ja ho sé cosa estranya en un jove, però ho trobava divertit, em basava en que desprès de tot l'esforç n'obtindria una grata recompensa, i així va ser, mira'm aquí assentada 5 hores al dia en una cadira de despatx molt còmoda, jugant a l'ordenador, i manant als demés, ara no et pensis que vaig d'executiva agressiva, però m'agrada manar, en fi soc feliç amb el que m'ha tocat. Quan anava a escola tenia una professora, la Laura, em feia matemàtiques si bé recordo, doncs bé, si t'haig de ser sincera a mi les matemàtiques mai m'han agradat, l'hi tenia ficat el dit dins l'ull a aquella professora, a més es que era molt lletja, ja ho ser que no s'han de jutjar a les persones per l'aspecte si no per lo de dins però es que tenia la pell arrugada, ulleres cul d'ampolla, i un monyo a d'alt del cap, ja el primer dia que la vaig veure vam tenir una enganxada, perquè jo sempre he sigut la entremaliada de la classe, i sempre feia bromes, bé les típiques que si poses xinxetes a la cadira amb una mica de cola, posar un escarabat al cafè posar-li les butxaques plenes de vòmit deixar-l'hi un ou petat dins el bolso, bé tot això que he dit no es massa normal però ho feia, aquell dia vaig optar per lo de les xinxetes amb pega, doncs bé no va colar, de fet duran tot el curs res colava, he d'admitir que era bona, desprès de tan temps gastant-li tantes bromes em vaig cansar i em vaig rendir, o sigui que vaig decidir treure bandera blanca. Un dia ella em va demanar tutoria amb mi, ja pensava que em cauria un expedient "que te cagas" perdoneu per l'expressió, però quan hi vaig ser, em va dir que em felicitava, em vaig quedar una mica igual, llavors va continuar, "mai havia vist una alumna amb aquesta imaginació, bé de fet si que l'he vista, i la tens al teu davant, si noia, jo mateixa, mas caigut molt bé perquè mas fet recordar vells temps en els que feia de nena..." i va estar hores xerrant, em va caure molt bé a partir d'aquell dia, era una bona paisana, tal com diem a casa meva. Ja se que pot ser una anècdota avorrida per alguns paisans de la vida, però per mi va ser tan divertida com la primera vegada que et fas pipí al llit, una comparació molt bona, si, quant et fas pipí al llit. Ostres ja són les 10'25??? Tinc que marxar, el cafèèèèèèèè`...