Cercador
Gràcies per aquesta nit.
Un relat de: S1L3nC1- Compartir:
Ha començat en la foscor d'un bar.
Tot i que no tingui fi, per mi sí.
Quan no veig ningu al meu davant, tu ets al meu costat.
Ara ets el que més necessito, ho saps.
Hi ha una força que m'empeny cap a tu.
Ets al meu davant. Com hi has arribat?
Un pas més. Només un.
No puc trair-la, ella t'ha estimat.
La veritat la destrossaria.
El secret, un pes massa gran.
Però ningú ho impedeix.
El nostre petó, seria dolç... però l'amargor se l'enduria.
Tot està dins el meu cap.
Som tu i jo a escollir.
El dubte de seguir endevant.
L'espera en silenci ens traiciona.
La fi d'aquesta nit s'acosta.
Comentaris
-
Thks![Ofensiu]S1L3nC1 | 27-02-2005
De nou, moltes gracies x llegir el que escric.
En realitat, el que vull es que si aquesta "historia" continues, mes ben dit, comences... fariem mal a persones que estimem. -
fins i tot[Ofensiu]Lavínia | 27-02-2005
l'estàtua de Desconsol de Josep Llimona s'hi adiu amb el to del teu poema. És del tot trist perquè s'hi entreveu l'amor traït o bé l'amor que sents per una altra/e dona/home que no és amb qui estàs ara, la qual cosa li provocaria, potser, un "desconsol".
És un poema trist en què el dubte sobre el que ha de fer el JO poètic és percep a les quatre línies.
M'ha agradat. Fins una altra!
