gràcies, moltes gràcies!

Un relat de: Capdelin

Feliços
aquests éssers tant normals
i un xic estranys...

que mai han estat en un pou,
mai han sigut cremats per
un amor ardent i deixats
en cendres,
que porten tants anys
amb un somriure etern
als llavis...

Feliços
aquests homes vestits
de trons i aquestes noies
amb llampecs de marca,
aquests peus amb mil sabates,
aquests satisfets i aquests flautistes
seguits de rates...

Feliços
aquests que mai han tingut
un pare begut i un germà
delinqüent,
aquests presumiblement tant
realitzats, tant comestibles
i bevibles...

Però...

que no omplin el món,
que deixin pas als que fan móns
i somnis
amb batecs de paraules...

que ens deixin un petit racó,
malgrat sigui un infern...

... gràcies, moltes gràcies!

Comentaris

  • holaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 17-07-2005

    m'he escapat un moment, però aquesta connexió és tan lenta, que no podré llegir toooooots els poemes que has escrit!!!
    m'ha encantat, aquest...
    m'apunto a l'agraïment, si senyor!!!i que ens deixin inentar els nostres móns, i creure qe tenim l'aire suficient en les nostres ànimes per travessar tots els mars que ens envolten, i crear paraules per explicar-ho,....
    un petonàs, i una abraçada, company!!!

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1306922 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )