GLOSES I POEMES DE BONA I MALA LLET (2)

Un relat de: Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
ORGULL MASCULI

Ben content de mascle
estic jo haver nascut.
No crec ser un oracle
i molt manco un cregut.

Sempre es sexe m'han encantat.
Es qui diu que és pecat
va ell molt equivocat
mentre això no es faci forçat.

Mai bravejà m'ha agradat
i manco del que no som ni pretenc
però des meu sexe jo entenc
que me puc sentir aconhortat.

Faig part des Regne animal
i me consider gens irracional,
donant gràcies a Déu ser prou normal
i totalment heterosexual.

Me mir a n'es mirall cada dia
i en veig que estan pitjor.
Que Déu me conservi s'humor
un i altre dia.

Ses dones m'agradaven
i encara m'agraden.
Perdon ses qui no m'han volgut,
elles s'ho han perdut.
I ses qui me volien elles me perdonin
de no haver-ho jo sabut.

A sa butxaca un euro no hi duc
tampoc a cercar-ne juc.
Tenc llinatge de senyor
i el duc amb satisfacció.

Per haver anat a sa televisió
hi ha qui de mi s'ha rigut,
I què ho sou de tu tup.
Bon profit vos faci. sa diversió.
Si és pecat fer l'amor
molt més pitjor
per qualsevol pecador
és ell la murmuració.


EL SEIXANTA NOU

Nascut el mil nou cent trenta-nou
el dos mil vuit en complia seixanta nou;
no pretenc de bo o mal glosador.
Crec tenir seny i honor.
Seixanta-nou és numero erotic
i també ell molt veridic.
No apta `per qualsevol hipocrit.

Tenir-los no em sap gens de greu
i d'haver-hi arribat dono gràcies a Déu.
Sí gràcies per haver nascut mascle
i agradar-me les dones joves i maques.
Ell serà sempre aixi
fins el dia que mori.

Salut amb respecte les vostres mares
a tots quants us passeu de mare
i de l'illa o de fora,
per mor d'un programa de televisió,
pretexte i qualsevol motiu o ocasió.
cerqueu i trobeu per l'insult,la befa i el menyspreu .

I a les filles d'Heva que m'han sempre tengut
per lleig i tractat com si fos mig jeparut.
A aquesyes jovenetes i no tant
que mai per mi han tengut un instant
i creuen que no enravano i a les darreretes estic.
Ben clar, doncs els dic:
Déu o ,,, vos perdoni.


JO SOM DE FORNALUTX

Jo som de Fornalutx
aquest poblet mallorquí
tant maco i bonic
on conviu aqui
el pobre i el ric.
Emprant adequada eina
la gent de muntanya
sempre a la feina
amb coratge s'afanya.
Té clar que qui de jove no treballa
de vell et mor a la palla.
Fornalutx està al peu del Puigmajor,
fornalutxenca és tota la meva avior
i és per mi un gran honor
ser fornalutxenc de llinatge de senyor.
Sembram a Fornalutx
hortolitza i moraduix
i menjam oli del bo,
taronges de les millor.
Qui vé a Fornalutx amb bona intenció -
sigui foraster o mallorqui -
és ben rebut ell aqui
sempre respecti costum i tradició.
Segle enrera a Amèrica i a França
molts fornalutxencs emigraren,
sempre el seu poble recordaren
amb dolça i trista recança.
Jo som un fill d’aquells que marxaren
I un dia pobres però honrats tornaren.

VANESSA.

( Cambrera del Restaurant Es Cruce any 2010)

Ai senyoreta Vanessa!
M'heu vist a sa televisió -
diuen que fent es coió -
no sé i no m'importa si tenen o no raó,
cadascu ho veu de diferent color.
Jo donc gràcies a Déu no ser maricó.
I clar i en bon mallorqui
vos diré que s'armari
no el tenc peri amagar-m'hi
i tampoc sortir-hi
sino es jac i pantalons penjar-hi.
Senyoreta Vanessa,
sé que ell som un homo major
però cabal i educat que amb consideració
rendeix pleitesia a vostra jovenil bellesa.
Vos ho dic amb sinceritat i tendresa
i no ho prengueu per s'ansa que crema
sino per aquella que tot ho calma:
Me semblau maca i encantadora
a més de diligenta i treballadora;
no estant autoritzat vostres llavis besar;
almanco permeteu-me fer-ho a sa vostra mà.

BON NADAL

A tots els amics
també als enemics
però ell és prou evident
que als primers principalment
jo desig : Bones festes de Nadal
amb salut i pau a tots per igual

ESTIC A FAVOR DE LO LEGAL I DEFENSO LA JUSTA MORAL

Alerta a què?
Qui ets tu per lliçó
donar a un senyor?
Te veus maco i eixerit
per això em veus com friqui.
Alerta a què?
Alerta a res!
Estic a favor de lo legal
i defenso la justa moral.

SENYORA MORT
Vine companya de l'eterna nit,
vine tétric fantasma solitari.
Ara que tot ho he perdut.
Ara que ja no'm queda res.
Ara que estimar m'és prohibit,
te mostraré el meu pit,
i m'entregaré al teu sudari
per reviure per sempre més.
Per reviure novament.

SENYORA SOLEDAT
Amiga meva,companya obligada.
Tú que mai m'has abandonat !
Tú que sempre m'has acompanyat!
Quan arribi l'hora de jo partir
Sia'm guies tos consells,
i companys tos remeis.


JO SOM UN HOMO

Jo som un homo,
un homo que ha comés errors
i seguirà cometent errors;
més jo som un homo que estima
i té dret a estimar
i a esser estimat.
Necessit ser estimat
per poder jo estimar.
Malgrat el temps passat
Malgrat els anys que separen,
Magrat moltes coses,
jo tenc dret a ser estimat:
Com aquell.
Com el foraster.
Com l'estranger.
qui ell potssr t'estima
però no t'estima com jo t'estim.

AMORETA

T'estimaré sempre,
encara que tu mai m'estimis
encara que mai tu ho vulguis:
Jo t'estimaré sempre,
malgrat el que tu facis,
malgrat el que tu diguis.


COMPRAU,COMPRAU,COMPRAU

( Dedicada a Xisco Nicolau Cabot més conegut com pintor pel cognom matern i publicada a la Veu de Sóller a rel d'una exposició al local de la Creu Roja de Sóller per les Fires i Festes del maig del 1999)

Comprau! Comprai! Comprau
Almanco un instant contemplau
aqui teniu una figura,
feta ella amb molta finura;
a mirar-la veniu
i després,senyors, voltros decidiu.

Sabeu que mirau?
Jo crec que vos equivocau
talvolta vos pensau
que ell és En Coll Bardolet.
Doncs estau equivocadet
Ell és En Xisco Nicolau,
persona crec formal,
de ciutat natural
qui per Sa Fira i a Sa Creu Roja
puntual com un rellotge
demostrà menajar bé el pinzallet.


TANT TENS, TANT VALS

Ja no puc creure en res,
jo no som cap pardal
Tant tens,tan vals
i això cau del seu pes,

Mentre tu tenguis
o pensen que tenguis
amics vendran
i ells te sobreràn.
Quan tu ja no tenguis
els amics ja no vendran
i t'abandonaran.


M'HO CREIA.

Sí, jo m'ho creia
això de la bellesa
i de la jovenesa.
Jo creia en la decència.
No tenia gaire paciència
i no era el que jo volia
No era el que necessitava.
Jo volia una altra cosa.
M'havien criat en una il-lusió.
Una falsa il.lusió
Volia bellesa!
Volia noblesa!
Volia tradició!

Tot això s'han envolat-
Tot això m'ha girat l'esquena.
Bellesa,jovenesa,decencia
i també la correspondència.

QUI EM PLORARÀ
Quan mori,
qui em recordarà?

Qui anirà
darrera el meu seguici?

No deix fills ni néts
germans o nebods directes
a qui deixar llegitima o calers
en testament o ab intestat.

Cosins i fills de cosins
és ell molt evident
que només ets parent
si hereuatge has de tocar.

Amics i coneguts,
pocs i interessats
enyoraràn, demà.
el criat ja perdut,
que no tornarà
Quan mori
Qui em plorarà ?
Qui em recordarà?

Les dones atractives
totes m'han agradat.
Sempre, aixi ,ha estat!

Quan era més jove
deien era inmadur
per fer l'amor
amb les al-lotes
de la meua edat;
ara que sóc madur,
les que m'agraden
per vell em descarten.

Qui em recordarà ?
Qui em plorarà
quan els ulls acluqui?

Diners potser he malgastat
però a ningu he mansllevat
i el que m'han deixat
de seguida ho he tornat.

De la meva avior
sempre he tengut
respecte i honor.
L'illa i sa llengua catalana
mon cor i seny engalana.

Dels propis menysvalorat
i pels externs utilitzat;
aniré a l'eternitat
ell acompanyat ,
de la meva soletat.

VISCA ES BOU DE FORNALUTX

Visca el bou de Fornalutx!
I si, això, no vos agrada: Arruix!
Nosaltres, celebram una festa ancestral
i al brau no li feim cap mal.
Al qui n'hi fa, li mostram el portal.
A Fornalutx comanda el poble.
Posau-vos ho a n'es caparrot.
Heim som de casta noble,
gent de seny i benavinguda
Cap ordre de fora vinguda
és aqui per noltros ben rebuda
quan dels nostres no té suport.
Abans de venir a contar-nos romanços
vos podeu estalviar el viatge
Per dir-nos que som una colla selvatge.
sobren elsa vostres arrambatges.

Mentre aqui siguem d'Espanya
nosaltres aficarem sa banya.
Seguirem defensant amb convicció
aquesta bella i nostrada tradició
de per les festes fer correr un bou.


NO ÉS AIXÒ CAP MIRACLE.

( Ja està bé d'hipocresies i desmenjats amb talent. Xerrant o parlant clar
s'enten la gent)

Si la dona,
està,, el que diguem "bona"
no és això un miracle
que trobi, ella, mascle:
Ara el que ja no tant probable
encara que l'homo vagi "fort"
és que ell tengui sa sort
de que si no vol, s'axanqui la famella.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Joan  Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

222 Relats

334 Comentaris

198901 Lectures

Valoració de l'autor: 9.01

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.