Girona

Un relat de: Rafael Soteras i Roca

Girona
aigua: horitzontalitat
Catedral: verticalitat

Els colors de l'aigua
se'm reflecteixen a la cara
però jo em giro
envers la bella verticalitat
de la catedral.
Llavors és quan dubto
dels colors de la paraula
que no poden callar
ni callaran mai.
Vet aquí l'horitzontalitat de l'aigua
al costat de la catedral del cel
mentre les paraules se'ns mostren
transversals.
Tornaré a començar per caminar
al costat del riu i anar a parar
a la verticalitat que apunta el cel
i després retornaré al bell mig
del color de les paraules
dites i no dites
cantades o gairebé insinuades.
Els colors de les paraules i de l'aigua.

Rafael Soteras i Roca


Comentaris

  • Bon poema[Ofensiu]
    filladelvent | 18-12-2005

    Llisca com la mateixa aigua de colors de Girona, roda com les paraules que escrivim...

    Bon poema, en efecte.

    -Filladelvent-

  • Girona m'enamora..[Ofensiu]
    Dreams | 04-12-2005 | Valoració: 10

    Preciós.. Sobretot perque es tracta de la meva estimadisima ciutat.. ^^ Sips.. es preciosa tot i que reconec que no hi pasejo gaire sovint.. xD Suposo que es per el fet de viure-hi que no la se aprecià com es mereix.. jeje

  • el recull d'una experiència...[Ofensiu]
    ROSASP | 27-09-2005

    Veig que vas copsar l'encant de la ciutat de Girona, jo també em vaig perdre entre els seus carrers dels casc antic i la bellesa de la catedral que sembla capturar els somnis més eteris.
    En guardo un record molt intens i bonic, l'oportunitat de veure moltes coses des d'un altra perspectiva.
    Aquest contrats entre la visió vertical dels monuments i els carrers i la horitzontal del riu i les paraules m'arriben amb imatges incorporades.
    Tant de bo els versos sempre ens puguin servir per omplir els espais en blanc, per créixer una mica més.

    He vist de casualitat el teu comentari al forum i t'he trobat aquí, expressant les emocions emmagatzemades a Girona.
    Em fa molta il·lusió que t'hagi agradat el meu poema seleccionat. Sento no haver-te conegut en persona, potser en una altra oportunitat...

    Una abraçada!


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafael Soteras i Roca

Rafael Soteras i Roca

84 Relats

178 Comentaris

92681 Lectures

Valoració de l'autor: 8.65

Biografia:
ANTICURRÍCULUM

Crec que jo també diria el mateix que Enric Casasses: escric perquè no sé qui sóc. Fa uns quants anys tenia el convenciment de ser un corrector tipogràfic, ara és possible que tot plegat ho acabaria negant. En canvi no puc dir res: potser seré escriptor?, o més aviat poeta?... tal vegada és possible que no resulti ni una cosa ni l'altra, tant se val...

Bé puc afirmar que fa una colla d'anys, concretament el 24 de juny de 1974, vaig guanyar el Premi d'Honor concedit pel Casal Parroquial de Moià amb el poema Al món. També l'any següent, 1975, vaig obtenir el V Premi Bernat Artola (poesia) amb un text titulat Un nen -Castelló de la Plana.

Després d'aquests dos fets prou allunyats en el temps, jo considero que l'única cosa que he fet és navegar perquè dubto molt, i encara continuo dubtant, però molt menys. La diferència té un nom: Adriana Ferran. Amb ella i el seu Al embrujo de Cal·líope considero que he guanyat molt, no en el sentit propi de premi ni diners sinó ben bé una altra cosa. M'ha donat seguretat, que és allò que veritablement importa.

Després de tot això ja puc dir que amb Poesia Viva vaig sortir per primera vegada de Barcelona i així vaig poder llegir un poema meu, El Puigmal, a l'Espluga Calba (30 d'abril del 2000), cosa que em va produir una profunda il·lusió; de pas hauria de dir que també participo en l'esmentat grup poètic, encara que molt menys del que jo voldria

Així mateix puntualitzo que diverses vegades he participat en la trobada de poesia catalana a Puigcerdà.

D'altra banda tinc el gust de dir que encara que no he publicat cap llibre sí que puc afirmar que han sortit poemes meus a la revista de la UEC (febrer de 1986 i febrer de 1987) i també a Vèrtex (març-abril 1977); tot plegat entronca amb un dels meus temes preferits com és la muntanya; un altre seria la música.

Catalunya Cultura em va seleccionar un poema dedicat a Terenci Moix i també he participat en unes lectures poètiques de la Casa Ellizalde amb el lllibre corresponent. Formo part del Col·lectiu d'Artistes de Sants...

Vull acabar dient que ja porto quatre anys com a coordinador de mes dels Cafès dels Dissabtes del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Precisament aquesta propera temporada s'obrirà a la narrativa perquè ja no serà exclusivament de poesia sinó literatura catalana...

Darrerament he fet dues lectures emblemàtiques: Miquel Martí i Pol amb Joana Gay a Aula Oberta de Sants i Manuel Machado al Vapor Vell dins d'una sessió dedicada als germans Machado.

el meu correu és: rafael123456@orangecorreo.es