Cercador
Gavines raptades
Un relat de: Glòria Vendrell Balaguer- Compartir:
La platja n’era plena, sobretot a primera hora del matí quan les primeres llums retornaven a la sorra el seu esplendor. .. saltiró a saltiró, anaven deixant al terra les seves empremtes , les marques concises e identificatives que solament esborrava el pescador matiner i les ones agosarades ...
Joves i enamorades del mar, omplien terra i cel amb els seus crits roncs i sonors... el bec vermell, el cos blanc, les potes taronges... aixecaven el vol i planejaven a la vora del vent... en un joc interminable de jovenesa.
Però una nit mentre dormien, van venir de dins de l’oceà amb vaixells i amb armes, com si les pobretes fossin carn de batalla, i se les van emportar ningú sap on encara.
Fa dies que torno a la platja i malgrat que fins i tot em sembla sentir els seus gemecs més enllà de l’horitzó, per més que miro i albiro, d’elles solament en queden al terra algunes de les seves petjades.
El mar no em respon, no en sap res, els pescadors no les veuen i cada dia que passa les ones van esborrant una a una les seves marques.
He decidit guardar-ne una, la protegeixo del vent i del sol i de l’aigua enfadada, la vetllo de dia i de nit... i mentre faig tot això em pregunto : “ si un dia tornen les gavines, encara seran joves i enamorades ? “
Glòria Vendrell i Balaguer
maig del 2014
Joves i enamorades del mar, omplien terra i cel amb els seus crits roncs i sonors... el bec vermell, el cos blanc, les potes taronges... aixecaven el vol i planejaven a la vora del vent... en un joc interminable de jovenesa.
Però una nit mentre dormien, van venir de dins de l’oceà amb vaixells i amb armes, com si les pobretes fossin carn de batalla, i se les van emportar ningú sap on encara.
Fa dies que torno a la platja i malgrat que fins i tot em sembla sentir els seus gemecs més enllà de l’horitzó, per més que miro i albiro, d’elles solament en queden al terra algunes de les seves petjades.
El mar no em respon, no en sap res, els pescadors no les veuen i cada dia que passa les ones van esborrant una a una les seves marques.
He decidit guardar-ne una, la protegeixo del vent i del sol i de l’aigua enfadada, la vetllo de dia i de nit... i mentre faig tot això em pregunto : “ si un dia tornen les gavines, encara seran joves i enamorades ? “
Glòria Vendrell i Balaguer
maig del 2014
l´Autor
116 Relats
77 Comentaris
51307 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80