Cercador
Esperança/Futur
Un relat de: Marc FreixasHe retornat a l'esperança
després de rebre els teus ulls
enmig d'estels que ens protegeixen l'amor.
El teu nom se sentia clar i fort
a través de crits contundents
que restaven impacients dins la veu,
i ja eres el tot des d'un principi... i eres
la besada inacabable
i el desig que enamora
i la pell que es clava per dins.
He retornat a l'esperança
i sóc els teus ulls
que ens protegeixen l'amor,
i ara la veu
se m'ha fet tendre i calmada
i m'he tornat dolç i comestible,
i tu que ja eres sirena estelada,
ara seràs
dona,
País,
futur.
després de rebre els teus ulls
enmig d'estels que ens protegeixen l'amor.
El teu nom se sentia clar i fort
a través de crits contundents
que restaven impacients dins la veu,
i ja eres el tot des d'un principi... i eres
la besada inacabable
i el desig que enamora
i la pell que es clava per dins.
He retornat a l'esperança
i sóc els teus ulls
que ens protegeixen l'amor,
i ara la veu
se m'ha fet tendre i calmada
i m'he tornat dolç i comestible,
i tu que ja eres sirena estelada,
ara seràs
dona,
País,
futur.
Comentaris
-
Futur verd[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 13-06-2013 | Valoració: 10
El futur color esperança, en forma de dona estelada. L'amor que reneix als ulls encegats de llàgrimes d'il·lusió. La paraula positiva que mira endavant sempre. Un poema de color verd. I una abraçada.
aleix
-
molt bonic marc ![Ofensiu]joandemataro | 12-06-2013 | Valoració: 10
el retorn a l'esperança que neix del compartir, de l'amor...
una abraçada !
joan
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872316 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.