Cercador
Fusil a la mà, cor català i una lluita per guanyar!
Un relat de: SkingirlPPCC- Compartir:
Vas nèixer en temps de decadència de la teva llengua, de la teva cultura, del que era dels teus pares, avis, oncles... i que els hi havia estat robat per un país monàrquic, feixista i opressor, que buscava fer-vos mal a tu i a la teva familia, a la teva nació, que buscava encadenar-vos sota el seu sistema, sota les seves lleis, sota les seves agressions contra el que era vostre.
Quan eres petit no entenies ben bé la importància del que succeïa, però amb el pas del temps vas anar veient el valor d'aquelles coses que tan sols es veuen quan realment les perds o les estàs perdent. Vas veure que t'estaven robant la llengua, que estaven "exterminant-la" els que portaven tant de temps intentant destruïr-vos, i vas comprendre que el que havies de fer era lluitar per la teva llengua i la teva terra, una terra i una llengua que havia estat lluitant, trencant cadenes, trencant el que se'ls hi posava endavant i que els hi impedia seguir el seu camí mirant cap al futur, mirant cap al futur d'una terra obrera, d'una terra lliure i unida per un mateix sentiment, unida per diferents races, cultures, però unida pel mateix amor a una terra lluitadora, potser vençuda molts cops però sense esperança perduda, sinó que, cada vegada que la teva terra havia seguit derrotada, encara havia recuperat més les esperances d'aconseguir novament el que realment ens pertany.
Molts vàreu lluitar per aconseguir aquests objectius amb els quals nosaltres naixem, i molts seguim lluitant recordant dia a dia els companys caiguts en plena lluita per la llibertat, per la llibertat d'una terra i d'una llengua, pel dret d'una nació a decidir el que és seu, pel dret a lluitar i a no ser vencuts.
Estem al segle XXI i aquí estem, en peu de guerra, units pel que vosaltres mateixos estàveu units, seguim amb els mateixos enemics de sempre, els mateixos enemics que tenieu vosaltres, els mateixos que van robar-nos la llibertat, llibertat tant de consciència com d'expressió, però que, lo únic que han canviat ha sigut el vestit, la forma de pensar segueix sent tant feixista com repressiva com en els vostres temps, companys
No volem deixar la lluita, que quedi clar: un company més caigut, un company més empresonat i ens tindreu un altre vegada al carrer, perquè mai ens hi cansarem d'estar, perquè mai deixarem de recordar als qui vosaltres, espanyols, vau assassinar a sang freda, només pel vostre orgull, per voler ser més del que ereu
Encara no veieu que aquesta vegada no ens deixarem vèncer? Encara no veieu que la unió és cada dia més forta? No deixarem que ens treguin el dret a decidir sobre el que ens pertany, sé que tampoc el tenim, però no creieu que tardarem gaire en tenir-lo. Torneu-nos el que és nostre I si no és per les bones, haurà de ser per les dolentes i no crec que sigui gaire agradable.
I ja acabem, si hagués de dir el que penso, no acabariem. La única cosa que aconseguiriem seria que m'encenguès tot l'odi que porto a dins (encara que el meu odi es mantè encès sempre, veient que si no ens organitzem, perdrem futur i que no serà possible recuperar el que era nostre), no tinc res a mà per a desfogar-me, i és el que més necessito ara en veure que estàn destrossant la meva terra, que estàn destruïnt la història del que és meu, que ens estàn robant la dignitat que van treure als nostres companys fa molt temps i que gairebé ningú es preocupa per recuperar
FUSIL A LA MÀ, COR CATALÀ I UNA LLUITA PER GUANYAR!
Oi!
Comentaris
-
Hola Noia.[Ofensiu]Jere Soler G | 31-03-2006
He volgut llegir alguna cosa teva, sobretot pensant que demà potser dinem junts i legir-te potser una manera de conèixer-te més.
En principi dir-te que coincidim en moltes de les idees que expresse en aquest relat, no pas en totes.
Coincidim en la idea que estem en un país amb un rerefons feixista disfressat (o no tan disfressat) important, un país monàrquic, opressor... però jo afegiria una paraula que tu no dius: "inconscient"... perquè és cert que n'hi ha molts que a consciència ataquen Catalunya (per exemple la plana major del PP, en JIménez los Santos, l'Ibarra... i uns quants més) però la immensa majoria d'espanyols, la massa, són simplement inconscients... els han fet crèixer amb la mentida de Espanya com a única nació i de Catalunya com a boci d'Espanya... per això jo no dirigiria cap mena d'odi als espanyols pel fet de ser espanyols... perquè ningú no tria lliurement on neix... i perquè la majoria d'ells estan confosos... i perquè per damunt de tot són persones.
Dius "estem aquí en peu de guerra"... bé, és l'expressió d'una situació particular teva ' d'uns quants, però has de tenir clar que la majoria, a Catalunya, no està en peu de guerra... que la gent per damunt de tot vol viure, i viure en pau, que molta gent valora molt més la pau, la concòrdia, la feina, la salut, i la vida dels seus, que no pas la guerra per una idea política, i tenen el seu dret a pensar així... La majoria dels que tu consideres "enemics", no saben que ho són... són senzillament persones que no comparteixen el teu sentiment i que tenen altres valors a la vida... Respectaràs el seu dret a tenir aquests valors?
repeteixo que estic d'acord amb tu en quasi tot, sobre tot en la Catalunya independent i multicultural que defenses... L'único ue no compartim és l'odi que dius que mantens encès, els enemics que potser magnifiques, la guerra que tal vegada només sigui als ulls d'uns quants...
Crec que la lluita ha de seguir el camí de la resistència no violenta amparada en la massa. Si no hi ha prou massa, prou quantitat de persones, per a guanyar una batalla amb la no violència, no val la pena lluitar... perquè les guerres que es guanyen mercès a la violència, quan les causes només són recolzades per una minoria, només obtenen victòries inestables que allarguen la violència, el patiment de molts innocents, i la mort de la mateixa causa que defensaven.
L'India és independent gràcies a un no violent.
La meva opinió és que hem de seguir el seu exemple.
Tingues en compte ademés que a Catalunya, molts catalans, tenim familiars espanyols als quals estimem, i que de cap manera considerem enemics, ni volem considerar enemics...
