Fulles groguenques.

- Caram!! mai hagués pensat que una cita a cegues arribés al matrimoni-.
- A cas et pensaves que jo m'ho hagués cregut el dia que vaig quedar a les palpemtes sota un fanal vertiginós que em duia a un fracàs amorós més per apuntar a una agenda de desil·lusions?- afirmava amb rotunditat mentre recolzava el culet sobre el voledís del cabàs a mig fer quatre rovellons, dos pebrasses i un xic de rossinyols.
- He viatjat molt i és en aquest bosc on em semto millor. Cada tardor cap al tard, quan caic deleito en pensar que algú em vindrà a deixar un racó del seu esperit amb històries desamargades que em faran pujar alt l'endemà amb l'escalforeta del matí per tornar a vindrà a les fulles groguenques que inspiren una confiança desorbitada i som el recull de la vida a preu fet- respongúe la gota d'aigua mentre reviscolava tija avall de la fulla groguenca.

Em vaig alçar i de cop un altre rovelló.
La tardor que vindrà em trobaré la meva gota i potser li diré que d'aquí un parell més algú trepitjarà darrere les meves passes àgilment aprenent i: les tardors i les gotes de les fulles groguenques se les farà seves, mentrestant el caliu de la llar m'espera amb la fressa despestarda de la natura adormida sota rel d'estius secs i arcs de sant martí complaents.