Fujo

Un relat de: Bolet

Tots a dins!
El coet està apunt d'enlairar-se.
Agafo les maletes,
no en duc cap;
miro els passatgers,
no hi ha ningú.

Pujo tot sol,
convençut de mi mateix.
Ara toca volar!

Compte enrere:
tres,
dos,
u,
amunt!

La pressió del moviment,
la sensació de velocitat,
la frescor de la ment
i m'allunyo de veritat.

Miro per la finestreta,
ara sou vosaltres les cuques
els petits insectes
ara sóc jo qui us pot esclafar!

Ara el món és meu...
sóc capaç d'anar on vulgui,
viure,
mirar,
sentir,
olorar,
pensar
i dir el que vulgui...

Vaig cap a la lluna,
la saludo
i ella em somriu.

Vull anar cap a un estel,
un de ben gros
i que sigui el més bell de tots.

Pel meu viatge espaial
trobo una petita estrella,
la més bonica de totes
i em mira encuriosida
no ho puc evitar i m'adreço:
"què et passa?"

"Que t'estimo"
contesta.

Comentaris

  • ukola | 22-11-2007

    Tots els somnis poden fer-se realitat, sols cal desitjar-los amb força i creure-hi , lluita pel que vols aconseguir i ho aconseguiràs!


    un bes!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: