FRAGILITAT

FRAGILITAT

Et miro i et sento fràgil,
fràgil com el vidre,
com les fulles seques de tardor,
que amb un sospir d’aire
en tenen prou per deixar-se anar.

Quines ganes d’abraçar-te
i dir-te que no pateixis,
que aquí, ben a prop,
tens algú amb qui pots confiar.

A punt de trencar-te,
i abans que la buidor faci estralls,
sense rodejos ni mitges paraules
t’agafes a tot.

Ets perspicaç i amb gran habilitat
aconsegueixes allò que vols,
una mirada, una abraçada,
fins i tot, un petó. Però tot superficial.

Et mereixes algú que et faci costat,
que t’acaroni sense parar,
que t’abraci sense complexes
que et toqui i et besi
i et faci sentir novament papallones a l’estómac.

Algú que et contagiï FELICITAT