Cercador
Fosca angoixa clara
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Fosca angoixa clara,
negre i transparent
i plena de llum enlluernadora :
deixa de posar cendra gris i trista i morta
damunt del meu cos aturat
amb llàgrimes als ulls
i por dins la pròpia arrossegada ment.
Fes-me veure un bri d'escletxa alliberada,
ara que sóc a temps de treure'm tants barrots...,
ara que puc volar fora presó
i encara sento les veus parlant-me
de tots els que m'estimen
i em volen lluny de perills
i prop de la vida, tocant-la,
besant-li els peus nus i purs i primitius
perquè venim de la ciència, la filosofia i el pensament digne.
No sóc ningú per jutjar daltabaixos d'altri,
però vull arreglar els meus amb passos ferms.
Tinc el dret absolut de plorar
i la necessitat i el deure de riure.
Fosca angoixa que et tornes clara
just en els moments on es barregen els colors més vius.
negre i transparent
i plena de llum enlluernadora :
deixa de posar cendra gris i trista i morta
damunt del meu cos aturat
amb llàgrimes als ulls
i por dins la pròpia arrossegada ment.
Fes-me veure un bri d'escletxa alliberada,
ara que sóc a temps de treure'm tants barrots...,
ara que puc volar fora presó
i encara sento les veus parlant-me
de tots els que m'estimen
i em volen lluny de perills
i prop de la vida, tocant-la,
besant-li els peus nus i purs i primitius
perquè venim de la ciència, la filosofia i el pensament digne.
No sóc ningú per jutjar daltabaixos d'altri,
però vull arreglar els meus amb passos ferms.
Tinc el dret absolut de plorar
i la necessitat i el deure de riure.
Fosca angoixa que et tornes clara
just en els moments on es barregen els colors més vius.
Comentaris
-
Molt bon poema[Ofensiu]Mercè Bellfort | 24-01-2012
Per llegir i rellegir a tothora, per tenir ben present uns pensaments carregats de raons, per permetre fer del dolor bellesa escrita. Un dia arribarà en que es farà bellesa interior i els dimonis no hi tindran cabuda. Mentrestant, Marc, deixa que tot flueixi de forma natural, sense por a res. Les pors no ens deixen viure, fan que no fem res, i això no està gens bé. Ocupa el teu temps creant, plorant, rient, meditant, i sobretot, estimant.
Saps que la majoria d'aquestes coses les fas? Doncs si las fas, vol dir que les vius. I viure no té preu. Endavant!
Una abraçada, company.
Mercè
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872544 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.