Cercador
fosc i silenci
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
fosc i silenci
engrunes de sang,
llàgrimes de foc
que es van cremant pels petits móns
somnis emboirats pel fum engendrat,
restes de cendra al vent,
puresa d'oblit i odi
fosc i silenci
records
que embruten el camí que porta al cor
tornes a sentir
el batec cruel d'un passat terrible
tornes a perdre l'esperança,
eixalabrat per un bell somni
t'amagues
rera l'últim cop que vas creure en tu
t'emportes pensaments
que et van venir mentre lluitaves
fosc i silenci
i ara
reposes en memòria de nosaltres,
t'allunyes
pels antics camins que porten pau,
rememores
la destresa lliure i plena dels valents
no et desdius,
però segueixes tot i així
fosc i silenci
per als nostres
que lluitaren
que patiren
que van morir per la terra
per als nostres
que varen escriure la història de nosaltres
fosc i silenci
Comentaris
-
M'agrada i m'adhereixo...[Ofensiu]Eugeni Mur | 31-08-2005 | Valoració: 10
a l'homenatge que és el teu poema!.
Penso que encara no se'ls hi ha fet justícia... Penso que cal recuperar la seva dignitat...
I veig avui com van morint els nostres avis i les nostres àvies, sortosament sobrevivents i injustament oblidats; alguns amb el cap alt, però molts encara a la clandestinitat del cor "avergonyits", potser, pel nostre silenci i desmemoria social.
Moltes gràcies pel teu poema: s'ho mereixen!
Aprofito per a agrair-te el teu comentari i el teu consell!; trobo que és bo que els Companys ens fem memòria per no oblidar, ni qui som ni per on anem.
Porto quatre dies a RC. Encara tinc molt per a descobrir i aprendre, i molts relats teus per a llegir. Continuaré.
Salut Company!!!! -
Cap honor millor per als defensors de Catalunya...[Ofensiu]L'escriptor mediocre | 31-08-2005 | Valoració: 10
... que aquest poema. Tots aquells mort que ens han ensenyat a estimar la nostra terra tal i com ells (i ara nosaltres) la volien... són tants els que han lluitat per una bona causa que no els podem rememorar un a un sense caure en l'error de celebrar nomès els lluitadors més famosos.
Així que hem de treurens el barret per celebrar el seu honor... i el teu poema.
No t'aturis
Juseph
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
871373 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.