fosc i silenci

Un relat de: Marc Freixas

fosc i silenci

engrunes de sang,
llàgrimes de foc
que es van cremant pels petits móns


somnis emboirats pel fum engendrat,
restes de cendra al vent,
puresa d'oblit i odi


fosc i silenci


records
que embruten el camí que porta al cor


tornes a sentir
el batec cruel d'un passat terrible

tornes a perdre l'esperança,
eixalabrat per un bell somni

t'amagues
rera l'últim cop que vas creure en tu

t'emportes pensaments
que et van venir mentre lluitaves


fosc i silenci


i ara
reposes en memòria de nosaltres,
t'allunyes
pels antics camins que porten pau,
rememores
la destresa lliure i plena dels valents

no et desdius,
però segueixes tot i així


fosc i silenci


per als nostres

que lluitaren
que patiren
que van morir per la terra


per als nostres

que varen escriure la història de nosaltres


fosc i silenci

Comentaris

  • M'agrada i m'adhereixo...[Ofensiu]
    Eugeni Mur | 31-08-2005 | Valoració: 10

    a l'homenatge que és el teu poema!.

    Penso que encara no se'ls hi ha fet justícia... Penso que cal recuperar la seva dignitat...
    I veig avui com van morint els nostres avis i les nostres àvies, sortosament sobrevivents i injustament oblidats; alguns amb el cap alt, però molts encara a la clandestinitat del cor "avergonyits", potser, pel nostre silenci i desmemoria social.

    Moltes gràcies pel teu poema: s'ho mereixen!

    Aprofito per a agrair-te el teu comentari i el teu consell!; trobo que és bo que els Companys ens fem memòria per no oblidar, ni qui som ni per on anem.
    Porto quatre dies a RC. Encara tinc molt per a descobrir i aprendre, i molts relats teus per a llegir. Continuaré.

    Salut Company!!!!

  • Cap honor millor per als defensors de Catalunya...[Ofensiu]
    L'escriptor mediocre | 31-08-2005 | Valoració: 10

    ... que aquest poema. Tots aquells mort que ens han ensenyat a estimar la nostra terra tal i com ells (i ara nosaltres) la volien... són tants els que han lluitat per una bona causa que no els podem rememorar un a un sense caure en l'error de celebrar nomès els lluitadors més famosos.
    Així que hem de treurens el barret per celebrar el seu honor... i el teu poema.

    No t'aturis

    Juseph

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820761 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.