Fos com cera perduda

Com queient sense pensar
fulles en ment i sense punt
cremo la cera sobre el meu
cos per què agafi les formes
dels teus gestos..escric
en plata i penso en l'or que en tu
es rescata a poc a poc..
Sota un roc hi ha l'anarquia
li dóna nom al més enllà esperem
la pluja fina que refresqui aquest món...