Formatge fos

Cada dia a la mateixa hora, al mateix banc, del mateix parc, la Gina seia a llegir.
Cada dia a la mateixa hora, el Coque passava per davant seu, passejant el mateix gos.
Cada dia el Coque s’aturava davant la Gina i començava una trivial conversa:
—Hola Gina!
—Hola Coque!
—Com va?
—Bé, i tu?
—Bé, també! Què llegeixes?
—“La porta tancada” és d’una escriptora novell, coneixes el llibre?
—No, no n’he sentit a parlar.
—Si vols, te’l deixo quan l’acabi.
—D’acord, sí!
—Vas d’hora avui, oi?
—Crec que és la mateixa hora que ens vam trobar ahir.
—Potser sí. Tens raó ara que hi penso.
—Vaig tirant.
—Sí, i tant!
—Fins un altre dia!
—Adéu!
Cada dia, al mateix banc del mateix parc, la Gina es fonia com el formatge amb una senzilla conversa davant la seductora mirada adolescent del Coque.