EMMIRALLATS

El Marià i la Maria es miren l’un a l’altre. Les moltes arrugues en el rostre corroboren el pas del temps, sobretot del que no van saber aprofitar, el temps perdut en despropòsits del passat.

Cada solc a la pell representa un disgust, una preocupació que no es mereixia tanta energia malaguanyada; cada taca, un sotrac emocional després d’una discussió; cada piga, un problema que, a la fi, van saber resoldre.

Els anys que han deixat enrere els han desgastat com les roques dins el mar onada rere onada, però també els han acostat com els imants s’atrauen. Amor i dependència es barregen per verificar la seva relació en cada gest lent, en cada tendra mirada d’ulls empetitits, en cada somriure agredolç.

A la Maria i el Marià els reconforta reposar al banc del jardí per treure els millors records emmagatzemats dins la memòria. Poder compartir l’enyor del que tenien i no eren capaços de valorar, els transporta cap a un estat de simple plenitud.

Mai és tard per adelitar-se amb el que queda de vida i ells encara tenen l’oportunitat d’assaborir cada segon que passa, cada carícia que el vent els porta, cada petó que cau com una pluja fina, cada sabor del seu dia que no tornarà.

Respiren i s’emocionen i, amb això, es donen per satisfets ara que els costa pujar les escales, ara que gaudeixen del privilegi de buscar estratègies a la vellesa, ara que esbufeguen després de caminar unes quantes passes.

El Marià i la Maria es veuen reflectits com si fossin un mirall per l’altre. Cada cop s’assemblen més: el mateix posat digne, el mateix caminar decidit, el mateix to de veu rovellat...

L’avançada edat ha escurçat les distàncies, ha llimat les asprors i els ha unit en un benestar que mai abans havien obtingut. Han passat molts anys en lluita per, a la fi, trobar la pau mútua, tenir motius per tirar endavant, saber què fer per convertir els minuts en tresors i apreciar la companyonia durant el llarg viatge.

Continuen el seu camí, com si estigués ben marcat entre parets mitgeres, sense sorpreses, sense ensurts, només amb el desig de poder-lo seguir amb la il•lusió de compartir alguns moments regalats.

I junts, a la Maria i el Marià, els omple la joia de poder mirar-se i emmirallar-se, amb el coratge de veure’s reflectits indefinidament.