Flama Olímpica: Simbolismes traïts

El simbolisme de la llum es troba en totes les cultures, tradicions i religions enteses des del seu sentit més alt d'aquest terme, i no com a negoci institucional com s'està intentant emprar avui en dia, pel que es diuen i s'auto proclamen representant del Totpoderós.
Aquesta petita introducció ve a compte del que està passant actualment amb les diverses manifestacions que s'estan produint arreu del món, per on està transitant la flama olímpica. Aquesta flama té un simbolisme molt important des de l'antiga Grècia any 776 abans de Crist, que s'ha traït (com molts d'altres simbolismes que conformen els jocs) en diversos moments històrics anteriors i ara es torna a trair. Els jocs, no els qui hi participen, sinó tota la seva parafernàlia mediàtica s'ha emprat políticament per uns interessos concrets.
Moments històrics com els Jocs Olímpics de Berlín de 1936, amb un Hitler que els presidia i donant la supremacia a la raça ària, ja fou una bestreta del que passaria després: l'Holocaust amb més de sis milions d'éssers humans assassinats, la major part jueus. Els de Rússia i d'altres on els governants d'aquests països s'han permès invocar la flama olímpica i aquests jocs, que simbolitzen la pau entre els pobles a través de l'esport, malgrat tinguessin la intencionalitat de seguir aconseguint per les armes el que els hi vingués de gust, com va ser políticament la política expansionista de Hitler amb l'annexió (un eufemisme, en lloc d'ocupació o invasió armada) de Polònia; o en el cas de Rússia, abans amb el nom de URSS (Unió de repúbliques socialistes soviètiques) amb la política repressiva d'Stalin i les seves purgues amb el continu de l'ocupació armada de Txecoslovaca.
De la política imperialista Nord-americana n'he escrit moltes altres vegades i cap dels seus estadistes hauria de tenir la vergonya de posar-se el nom de la pau a la boca, ja que quan els hi ha convingut no tan sols se l'han passat per l'entrefolre, sinó que han fet autèntiques barroeries per entrar en guerra i aconseguir el que volien. Podrien fer història, de com declararan la guerra a Espanya, fent un atemptat terrorista en contra d'un vaixell propi: el "Marne", per acte seguit atacar la flota espanyola i aconseguir les colònies espanyoles del Pacífic. No escriure sobre Pearl Harbur que els permeté declarar la guerra als japonesos; per una estratègia molt semblant i poder obtindria una primacia armamentista en el Pacífic. Això ja més apropat en el nostre segle. De Vietnam no en escriure ni de la guerra d'Iraq. Ni de l'atemptat de l'11 S que els ha permès donar una clau de rosca a la seva política imperialista amb la escusa de la seguretat internacional. "Bona excusa té el malalt, que es compixa en el llit i diu que sua".
Molts ciutadans que es troben a favor dels drets humans (malgrat siguin tan fàcilment trepitjats), no callen com tampoc callaré jo, mitjançant la possibilitat que tinc des d'aquesta secció. Aquest "basta ja" que ha provocat la repressió dels ciutadans del Tibet, m'ha recordat la consigna "No en el meu nom" llançada dins l'estat espanyol en contra de l'enviament de soldats a la il·legal guerra d'Iraq i també a la resta del món, en contra d'una guerra que ara n'ha fet cinc anys amb més d'un milió d'éssers humans assassinats, que Bush, Blair, Ansar i tots els que li donaren i li donen suport tenen sobre la seva consciència i les mans xopes de sang innocent.
Ara que diversos governants importants, entre ells Sarkozy i Bush, estiguin plantejant a la llum pública, el seu boicot a l'acte d'inauguració dels Jocs, el parlament europeu està estudiant fer un informe o declaració en el mateix sentit. El canvi d'aptitud sembla provocat per la moguda dels ciutadans d'arreu del món i que a través de molts de mitjans de comunicació (inclòs Internet), han denunciat en el carrer la gran contradicció.
Per una part, Jocs per la pau i per l'altra, repressió massiva contra els ciutadans tibetans que denuncien la situació de repressió i opressió que està vivint el Tibet des que fou envaït l'any 1959 per les tropes xineses amb més d'un milió de tibetans assassinats.
Aquestes manifestacions en contra de la doble moral, de la hipocresia clara i llampant m'alegra molt, ja que em demostra que disposem de criteri. Que no ens poden vendre qualsevol píndola i pretendre que la ens empassem sens ni tan sols fer carusses. I que malgrat el govern xinès intenti amordassar els mitjans de comunicació internacionals (dins de casa seva), al manco, als que segueixen el recorregut de la Flama Olímpica, no han pogut.
Les actituds d'alguns polítics, per aprofitar el suc d'algunes situacions, en fan més por que una pedregada.: no són gaire clares. La de Sarkozy respecte al boicot als Jocs Olímpics, ara que la seva popularitat està en declivi, ben igual que la de Bush. Cap dels dos i Bush menys que ningú es pot posar l'expressió: "Defensa dels drets humans" a la boca.
Per acabar dir que estic molt content del que ha passat a París amb la flama olímpica, m'ha vingut a la memòria el maig del 68. Els antiesvalots s'han emprat a fons. I per arrodonir el pastis, al Govern Xinès no se li ocorre més que tornar a la teoria conspiradora: "Tot està muntat per un grup de separatistes tibetans"; hauran estudiat a la mateixa escola que Acebes?.
Per acabar, malgrat no tingui res que veure amb l'article, que vos ha semblat l'arribada a "les colònies" en pla fatxenda i macarró, des de "la villa y corte de Madriz" del presumpte delinqüent comú que ficà mà a la caixa de l'ajuntament de Palma, per alegrar-se el piu?. Patètic¡. Ja ens tenen acostumats. És la seva forma d'anar pel món. Que trist¡. Esper que la Justícia, si realment és igual per tots dins d'un estat de dret, hi confio; li doni la seva oportuna lliçó d'humilitat.

Josep Bonnín