filosofia de la recerca

En tot el que es vol fer es necessiten uns cànons i uns punts de vista selectius que ens permetin separar i triar qualsevol de les coses que interessen. No es pot considerar correcte allò que engloba més sinó allò que defineix millor el que busquem.
Globalitzar és incorrecte ja que per generalitzar s'hauria de conèixer tot el que es pot observar, i és pràcticament impossible.
Per a trobar respostes hem anat concretant i matisant el nostre enfocament de la nostra intenció; de les coses més concretes s'agafa un a perspectiva més petita, però un cop assolida aquesta (i resulta menys complicat que intentar-ho fet tot junt), podem avançar i engrandir la recerca ampliant el camp a buscar. Quan les coses petites es van fent grans ens endinsem cada cop més mica en mica, en qüestions més profundes que agafades de cop, serien racionalment impossibles.
Quan es busca quelcom s'intenta trobar regularitat en els actes, així doncs, en algunes accions esperem una reacció que pel fet de ser la més probable, ens creiem que ha d'ocórrer d'aquesta manera. Esperem en seguretat, encara que només sigui una possibilitat entra les altres.
Tot allò que trenca la regularitat del nostre treball, es considera fóra del que es busca, considerant-ho fins i tot, contradictori.
Quantes més coses es saben que no són el que busquem, dins d'un ordre lògic, predefinim i millorem el que pensem. Una evolució a canvi de descartar coses que no ens serveixen. Gràcies a deduccions es poden anar descrivint nous camins a seguir i possibles sortides falses.
Per tant millorem amb la crítica absoluta descartant allò que faria dèbil la nostra teoria, per perfeccionar-la, aprofundint en els aspectes claus de tot el que l'envolta.