Ferides

Un relat de: elviira

Donar massa, el gran error que he comès. Perdonar per tot i no ser perdonat tan fàcilment, ja és una cosa habitual. No demanar per por a ser retxasat, i després et venen a demanar.
Dir el que penses , el pitjor remei de l'amistat de la negra amistat perque amb la verdadera no. Dir paraules insesnsates no m'omplia, vaig haver de dir la veritat i els meus sentiments van explotar. Tu que no entengueres les meves posicions ,tu que no has fet res per tornar.

M'arrepentesc, de tot el que t'he ocultat, pens que si abans hagués explotat no haguès perdut tot aquest temps amb tu. La única persona que pensava que era vertadera i ara que? que perque saps el que pens et fa por tornar? o perque tenc raó i creus que el temps passat tornarà.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer