Feliç falsetat

Comença a fer fred... M'he passat tota la tarda caminant per la platja, reflexionant... No sé sobre què, però sé que alguna cosa em rondava pel cap. Estava inquieta. De cop, m'he parat, i m'he quedat mirant un home vell i brut que estava estirat sobre un banc situat a la vora de la platja, tapat amb cartrons i intentant dormir no obstant el soroll que la gent i els cotxes produïen, com si es tractés de fer una fusió d'estil de música nou.
Segurament era un rodamón.
S'acosta l'hivern... Això vol dir que també s'acosta Nadal. Els carrers s'ompliràn de llums, la gent estarà contenta, feliç... Només hi haurà amor i pau majoritàriament en totes les famílies, a les cases es faràn pessebres i arbres de Nadal perquè els petits de la casa s'entretinguin... La gent anirà de botiga en botiga per comprar regals a la gent que estimen, i jo em pregunto: i qui s'enrecordarà dels rodamons que hi ha pel carrer? Qui s'enrecordarà de les dones maltractades? Qui s'enrecordarà dels animals domèstics abandonats? Qui s'enrecordarà dels petits i grans morts en la guerra, en la pobresa? Qui s'enrecordarà dels animals assassinats per obtenir la seva pell com a peça de roba a un preu completament inassolible per al treballador normal? Qui? Ningú. Ningú perquè totes les persones que solen viure bé en una societat capitalista com aquesta, no es tenen que preocupar de res, només de si el seu moneder està ple de diners, o si s'està massa gras o massa prim, o de si es va a la moda o no...
No sóc partidària de que el millor regal que et poden fer és una joia, o qualsevol altra cosa que et fa molta il·lusió tenir i que tens la oportunitat de que te la regalin en un dia tan especial com és el dia de Nadal, jo crec que el millor regal que et poden fer és que et diguin "t'estimo", o que simplement et fagin un petó i et demostrin lo molt que t'estimen amb paraules plenes de tendresa, comprensió, sensibilitat... I després que s'enrecordin -i que t'enrecordis- dels que estàn totalment oblidats en aquesta societat. Perquè nosaltres, els que vivim mitjanament bé, no som els únics que existim actualment en aquesta societat, sinó que també hi han altres persones que, encara que no visquin bé, que no tinguin un sostre on posar-se a sota quan plou, o que sigui un animal abandonat o assassinat cruelment amb l'única fi per servir de peça de roba, tenen un cor igualment, i potser més càlid que el nostre, i també han tingut algú que els hi va donar la vida, i ells es mereixen una vida millor.

Aquest Nadal, per què no intentem ser una mica més solidaris?