Farta

Els tres darrers versos ho expliquen tot, i li donen ple significat a aquest breu poema que, com a crit d'impotència, ens fa veure clar que és un mateix de qui un n'està fart en certs moments de la vida... I tot el que sents contra tu mateixa, ho aboques en els altres, com pretenent donar-los la culpa del perquè de la poca autoestima que sents per tu.

Suposo que són uns versos escrits en un rampell de negació de tot el que t'envolta... mira de donar-li la volta, esforça't-hi, prova de veure la part positiva que tots tenim per oferir als altres i jo crec que tindràs una gran sorpresa. O al menys, així m'agradaria que fos.

Una abraçada, Nessa. Encara no t'havia vist mai per aquí i avui m'ha agradat fer-ho. Encara que amb un cert retard, et dono la benvinguda a Relats i t'animo a seguir escrivint. Aquí sí que trobaràs sorpreses i persones magnífiques. Aquesta sorpresa sí que està garantida!