fantasmes en dolça erecció

T'han dit que ets bella,
la més maca del món.
Que ets única, genial,
que en tu somien cada dia
i que per tu moren a cada
instant.

Que ets una estrella,
que els teus ulls són diamants
i les teves llàgrimes gotes
de quars.
Que els teus cabells
són algues negres robades
al mar...

No ho trobes exagerat?

La nit està farta de falses
estrelles,
de fantasmes en dolça erecció
i de mans que regalen papallones
als nens morts.

Què puc dir-te jo,
si ja t'ho han dit tot?

Potser et diré que...

tens tres grans a la cara
i el nas un xic llarg,
els llavis lleugerament massa
carnosos,
les cames un poc primes,
la barbeta triangular,
l'alçada aturada abans
de temps,
que somrius massa,
que parles gens,
que rius llàgrimes
amb facilitat
i que la roba ajustada
no t'afavoreix gaire,
la veritat...

Però no m'importa, saps?
És el que jo buscava:

Una noia real!