Families... perfectes?

Amanida, patates i salsitxes. Aquest és el sopar d'una família perfecta. Una família perfecta, amb una casa perfecta, uns fills perfectes, moments perfectes, vides perfectes. Bé, aquest és el sopar del que era una família perfecta. L'engany, la rutina i la indiferència han convertit aquesta família perfecta en una més. Un típica família: amb el fill freaky , l'aficionat al bàsquet, i el petitoi que reclama l'atenció d'uns pares que viuen a l'abisme d'un atac d'histèria nerviosa. Res d'especial. Crec que si els de les actuals cadenes de telescombraries es proposessin fer un reality que tingués la pura i dura finalitat d'adduir l'espectador innocent, seria una bona opció. Mmm...què us semblaria La familia de tus sueños? Més aviat... una família d'aquesta mena pot ser el pitjor malson d'un adolescent, identificat com "el fill freaky" . Bah, perquè enganyar-nos? Jo sóc el freaky d'aquesta família (tot i que n'estic orgullós), explico això mentre escolto una cançó freaky, tancat en una habitació freaky, mentre la meva família perfecta m'espera al menjador, preparats per encendre la televisió i veure algun programa d'aquells que tan agraden a la gent normal. Resumint, escric això perquè estic cansat de l'amanida, les patates i les salsitxes d'un sopar perfecte.

P.D.: La perfecció, és difícil de soportar.