famèlics

Un relat de: matràfola

Malforjats, de pedaços poligonals
entreguen llurs vides anònimes.

Malforjats, de cabell d'àngel
i pa amb vi i sucre.

Missatgers de la solitud,
perseverants de la subsistència.
Caminen de temple a temple
amb l'esperança d'una veritat.

Mortificats errants,
conductors de carretons.
Petrificats de mans obertes,
com un Jesucrist veient als beats.

Famèlics, que la Història
els ha maltractat.

Famèlics, nodrits
d'amor de carmanyola.

Comentaris

  • Gràcies pel teu comentari[Ofensiu]
    Trossets del que penso | 29-07-2010 | Valoració: 10

    És molt bo.
    Directe.
    Senzill i expresiu.
    No calen floritures per expresar els sentiments més purs i les situacions més dures de la vida.
    Seguim en contacte

    Trossets del que penso

  • gràcies[Ofensiu]
    matràfola | 26-07-2010

    per la benvinguda i per les vostres apreciacions i opinions.
    Crec que en aquest lloc estiré com a casa.
    Salut a tots i a totes.

  • un poema..[Ofensiu]
    joandemataro | 26-07-2010 | Valoració: 10

    amb força, bon llenguatge i estructura... a mi m'ha agradat...
    et dono la meva particular benvinguada a RC
    una abraçada marinada des de mataró
    joan

l´Autor

matràfola

6 Relats

7 Comentaris

3562 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99