Fa vint i dos anys

Un relat de: Lois Tarranco

Estava menjant la torrada amb mantega que m'havia fet només alçar-me del llit, quan de repent vaig sentir un soroll molt fort a la meva porta d'entrada a casa. Estava molt espantada, però vaig pensar que no seria res seriós. Vaig tornar a sentir un altra soroll aquest mes familiar era el telèfon, estava tan despistada que no sabia per on anava. Vaig agafar el aparell i vaig sentir la veu d'una persona que no m'esperava. Era ell, després de vint i dos anys s'havia atrevit a trucar-me. Que voldria, perquè em telefonava?. Només em va dir que tenia que veurem, que tenia una cosa molt important, de vida o mort.
Vam quedar al cantó d'un carrer bastant familiar per els dos, vaig aparcar el meu cotxe i ell encara no havia arribat. En aquell moment vaig tornar a sentir un brunzit molt fort a les meves orelles, va donar-me un dolor molt fort, que vaig tindré que posar-me la ma a las orelles. En aquell moment va arriba es va seure al costat meu i em va començar a demana perdó per lo que m'havia fet a mi i a l'Ezequiel. Però ara em recompensaria tot lo que havien patit. Estava a punt de morir, tenia càncer i la vida li havia anat molt bé. Així que em volia deixar tot lo que tenia a l'Ezequiel i a mi. Jo li vaig dir que estava boig que era una barbaritat, no podia fer-li això a la seva família. Només em va dir que l'única persona que l'havia amat era jo. I l'única persona que havia estat al seu cor era jo. Però en aquell temps, la seva ment, el seu cor li va fer una mala passada, les ànsies de viure, de ésser lliure havien fet que pregues aquella errònia decisió. Va demanar-me un número de conta i va ingressar tots els diners que tenia, als pocs mesos vaig rebre una carta del seu advocat, encara no la hi obert. En va dir que aquella carta que reveuria seria el seu testament, la seva forma d'explicar-me moltes coses que havia sentit durant aquells vint i dos anys.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Lois Tarranco

Lois Tarranco

20 Relats

13 Comentaris

26851 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Em dic Marian, tinc 42 anys, m'agrada molt escriure, crec que des de que tenia 4 o 5 anys pensava ser escriptora, escara que sigui un somni. Tinc molts relats, poesia, i escrits de reflexions (com li dic jo).Aquest lloc m'agrada molt, perquè soc de Barcelona, i parlo català, però sempre he tingut problemes al escriure. Això fa que aquí estic aprenen a millorar la meva escriptura en català. Son una persona positiva, vital, somriure, i m'agrada viure la vida intensament, sentir-me viva, i viure com si fos l'últim minut de la meva vida. Espero compartir moltes coses amb tots vosaltres, i també soc una forofa de Edgar Allan Poe, Kundera, Jack London, i sobre tot de Gustave Flaubert.

Crec que la vida esta plena d'il·lusions i no s'han de perdre mai. La meva il·lusió esta dintre meu, i cada dia trec una mica, només una mica pels demès. En els meus escrits tracto de treure tot lo que penso, enyoro, estimo. Això es lo mes important.

Darrera de cada lletra hi ha un sentiment, un crit, un desitjo de que alguna persona escolti les meves paraules, que les senti com jo vull que les senti, amb un amor especial, amb un tracte senzill. com la vida mateixa.