Extractes del cor il·lús

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Extractes del cor il·lús,
que ensopeguen amb la plúmbia recança,
s'adormen a la màrfega del temps,
i lentament s'apaguen.

El dia dels esclats és verd
-ara, llunyà-
i fresc a les acaballes.

Rocalloses paraules a la carena erigida
per les boques distants,
que volen construir trinxeres
per allunyar perills que no existeixen.

Hi va haver un cop un cavaller
-ara, ja, mort-
que va perdonar la vida al drac.

Un cop esquarterada la presència
dels sentiments, la destral roman inútil
al terra llotós, desproveïda de sentit.
Hi ha camins fets expressament

per a la pèrdua.

Comentaris

  • Camins per a la pèrdua[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 13-03-2008

    Sí, quan fallen els sentiments, només queda la separació (transformació?) o seguir "jugant a com si…" Dos camins legítims per igual. Però, els distanciaments són inevitablement tristos, perquè darrere sempre aguaita la ruptura, es prenga el camí que es prenga. Dos possibles camins, una mateixa pèrdua.

  • UN POEMA D'AVUI[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 13-03-2008 | Valoració: 9

    Que fa un record a Sant Jordi. Com més creixem mes dificil ens resulta trobar un cami que no sigui una equivocació. Qui en te la culpa de que tot sigui tant complicat? I perquè ens posem en camins equivocats? Ara ja no esta de moda allo de dir... - La culpa es del govern...! Cadascú de nosaltres som conduits a un destí i no el podem cambiar. Salut company!