Exili intern

Un relat de: Cavaller de Moncaira

Soledat,ruta amarga,
em sent jo els nervis
fets bocinets.
Un nuu de ràbia i impotència
m'estrangola la gargamella.

De carrer en carrer
solitari jo camin
sens trobar cap horitzó,
culpable d'esser ferme
en mos pensaments.

Pitjor que viure lluny de la llar,
consider jo aquest exili intern;
més cruel que perdre un ésser estimat
esdevé aquesta enyorança
d'uns dies que no tornaran,
d'un temps que potser hàgim espenyat.

Soledat, companya esforçada
com és que sempre haig de recòrrer a tu
per a calmar mes penes i ma tristesa?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cavaller de Moncaira

Cavaller de Moncaira

220 Relats

335 Comentaris

184142 Lectures

Valoració de l'autor: 9.02

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.