Et trobaré

Un relat de: Marc Freixas

Parlo de la sort, que també és un nom de dona...

però amb minúscules siusplau.

Buscava el paradís terrenal per dins teu,
tot i que la consciència fós a la Lluna,
i el subconscient tingués forma de Dalí.

Perdut a l'ombra del teu cos entristit,
amago el desig ple de joia per tu;
el teu nom ressona per dins del meu cor,
però tinc por d'oblidar-te cada nit.

Els dies passen i els anys m'empenyen,
els amics se'n van i jo segueixo;
altres encara hi són com si no hi fossin,
i desapareixen sense avisar, per no dir res.

Tu, sé que existeixes,
que encara hi ets amagada en algún lloc;
un dia et trobaré regirant els meus records,
i ploraré d'amor un cop més,
per veure el teu somriure plàcid tan amagat,
tan desitjat i tan ben guardat a la meva memòria.

Tu, sé que existeixes,
que un dia et trobaré...

i ja no seràs aquella sort amagada,
ni t'hauré de regirar entre els meus records, mai més.

Ja t'he dit que parlo de la sort, que també és un nom de dona...

però amb minúscules siusplau.

Comentaris

  • el millor q he trobat avui...[Ofensiu]
    Perestroika | 05-03-2005 | Valoració: 9

    fa estona q llegueixo escrits, i és aquest el q m'ha arribat més endins. Felicitats!

  • marc freixas[Ofensiu]
    pieni kuu (aida) | 18-02-2005 | Valoració: 9

    et trobaràs

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820849 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.