Et trobaré

Parlo de la sort, que també és un nom de dona...

però amb minúscules siusplau.

Buscava el paradís terrenal per dins teu,
tot i que la consciència fós a la Lluna,
i el subconscient tingués forma de Dalí.

Perdut a l'ombra del teu cos entristit,
amago el desig ple de joia per tu;
el teu nom ressona per dins del meu cor,
però tinc por d'oblidar-te cada nit.

Els dies passen i els anys m'empenyen,
els amics se'n van i jo segueixo;
altres encara hi són com si no hi fossin,
i desapareixen sense avisar, per no dir res.

Tu, sé que existeixes,
que encara hi ets amagada en algún lloc;
un dia et trobaré regirant els meus records,
i ploraré d'amor un cop més,
per veure el teu somriure plàcid tan amagat,
tan desitjat i tan ben guardat a la meva memòria.

Tu, sé que existeixes,
que un dia et trobaré...

i ja no seràs aquella sort amagada,
ni t'hauré de regirar entre els meus records, mai més.

Ja t'he dit que parlo de la sort, que també és un nom de dona...

però amb minúscules siusplau.