Et recordo...

La meva filosofia que he anat configurant al llarg del temps ha estat aquesta, anem vivint això que anomenen vida, cada vegada un dia nou, però sempre diferent al d'abans. Sembla un laberint pel qual anem donant voltes, escollint un camí o altre pel qual sortir i trobar allò que volem. Mentre caminem ens trobem altres persones que també van pel seu camí, són diferents rumbs però arriba un moment en què aquestes dues vides es troben per a compartir uns moments, una història, uns pensaments que desprès sempre recordarem. En cada estona de la nostra vida ens relacionem amb diferents persones que ens van atorgant coneixement, compartim idees, contem històries, concedeixen del seu temps per explicar-nos aquestes coses i fent naixent tota classe de sentiments que aniran configurant la nostra vida, doncs són coses que encara que semblin innecessàries, són molt importants per a nosaltres. No m'havia parat a pensar encara en les voltes que dóna la vida, quantes vegades no m'he creuat amb persones i després les he conegut i hem recordat aquell dia en què ens vam trobar per casualitat o no, qui sap. És com un gran puzle on encaixen totes les peces, però no solem ser conscients de com estan entrellaçades entre elles, perquè la vida és així de misteriosa.

No sé per què precisament ara em poso a pensar en aquestes coses, sóc conscient que no és la primera vegada que em passa. Penso en totes les persones que han estat a la meva vida, m'han mostrat coses interessants, m'han ajudat en tot moment, sempre que necessitava del seu ajut, m'han ofert la seva amistat obertament sense demanar res a canvi, solament l'amor que intentava transmetre'ls; passàvem bons moments en els quals no importava què havíem de dir-nos, només parlàvem una mica de tot, com totes les amistats. Però de cop i volta, un dia desapareixen, com si no hagués passat res. Sense cap explicació deixa d'estar en la meva vida, almenys físicament, però el seu record segueix en mi, ha aconseguit marcar-me. Ara que em trobo en aquesta cambra pensant en tu et trobo a faltar, començo a recordar tots aquests moments que vam passar junts, principalment els bons records, però també sé que m'has ajudat molt en tot el que m'ha passat. Trobava en tu un gran recolzament sabent que sempre et podia explicar tot allò que m'incomodava, tots els problemes que sorgien a la meva vida, i amb bons consells, tu sabies tornar-me al bon camí. Sempre t'havia dit que trobava coses que se'm feien difícils d'explicar segons a qui, però amb tu tenia molta facilitat per parlar quasi de tot, res era difícil quan estava amb tu, doncs sempre m'has ofert molta confiança, cosa que m'ha servit molt per a deixar-me conèixer tal i com jo volia que fessis amb mi. Ho vam aconseguir, vaig saber de tu i tu vas saber de mi, estic contenta per tots els moments feliços que van passar i ara que hi penso, m'has ensenyat un munt de coses que sempre recordaré. Perquè vull que sàpigues que mai t'oblidaré, perquè amics com tu no hi ha, són difícils de trobar, i jo et vaig trobar a tu.