Et necessito

Et necessito tornar a veure, ni que sigui un instant fugaç per tornar a sentir el meu cor bategar. Necessito tornar a besar-te i saber en aquell moment que les agulles del rellotge aturarien el seu treball només per assaborir aquell moment dolç i feliç.
Necessito tornar a veure els teus ulls de color blau cel enlluernant, i a la vegada tornar a saber quins sentiments s'amaguen darrera d'aquella mirada que un cop vaig considerar que era per a mi. Necessito tornar a observar el teu somriure alegre i emprenedor, i d'aquesta manera saber que ets o erets feliç al meu costat.
Necessito tornar a sentir-te parlant-me a cau d'orella per notar que hi ha coses que només reserves per a mi, per saber que no hi ha secrets en una ànima unida.
I necessito, en definitiva, que tornis a formar part del meu cos i jo del teu, perquè si una cosa he pogut aprendre sense la meva mà agafada a la teva és que sóc un cos sense ànima, un individu sense veu i un cor sense amor, sense sang, sense energia.

Et necessito.