Cercador
et confessaré un secret...
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Ara
que conec
el fons,
l'altura
no m'espanta,
llavors...
puc pujar,
pujo...
sabent
que
si caic
serà
en lloc
conegut.
Comentaris
-
Magnífic[Ofensiu]tramuntana | 25-10-2005 | Valoració: 10
Sembla mentida com amb tan poques paraules es poden dir tantíssimes coses. Et confessaré un secret...no sé com coi t'ho fas per què cada vegada que et llegeixo quedi encisada pels teus versos. M'ha encantat la fluidesa del poema. "Ara que conec el fons...l'altura no m'espanta" meravellós. Llavors...pujo... pujo i m'arrisco sabent que si caic cauré en un lloc conegut. M'ha agradat moltíssim.
Molts petonets Capdelinet!!! ^^ jeje que vagi tot mooolt bé!!!!
laura^^
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1305654 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )