Estiu 04

El campanar em clava les tres
entre oliveres velles, dues moreres despistades
i un grapat d'orgullosos xiprers.

Em sembla que ja no crec en mi,
ni en unes quantes coses més.

M'ensorro si l'enyor creix.
M'explico històries d'anada en retrocés, sense voler.
Atrapo entre destil.lades paraulotes
ue em ploro a mi mateix.

Una embruixada imatge m'insinua
que ja no em sé fer riure.

Avarament em recepto tendresa.
I si en planto un esqueix ?.

Secretament tossuts xuclets m'enpenyen,

i ombres.