Cercador
Estimat ningú...
Un relat de: Amazonas- Compartir:
Estimat ningú...
Fa dies que ho intento!
Veure cara a cara la mort, tocar-la de prop, m'ha fet allunyar d'ell... Intentava, amb la meva absència, fer-lo feliç de nou, que lluny de mi tornés a somriure, que no m'anyorés, que pugués fugir de mi, i en cap moment, sentir-me jo culpable...
Què fer quan et diuen que ja no hi ha perill? Que tot està bé? Que demà, quan despertis, ja no et recordaràs de tot lo passat... i que fins i tot, potser, ja no et recordaràs d'ell?
Ploro de ràbia... ho tenia tot escrit, fins i tot ell, s'havia acostumat a estar sense mi!
Peró fins quan durarà? Quan hi haurà un proper avís? Quan tornaré a penjar d'alló que se'n diu destí?
Si jo l'estimo...
Comentaris
-
Mai et donara l'esquena[Ofensiu]acteo | 21-01-2007
Sempre estarà al teu costat. T'estima.
-
Torna[Ofensiu]acteo | 16-01-2007
Allunyar-te d'ell no ho havies de fer mai. Ell t'hagués apollat, t'hagués ajudat a passar tot ho que has passat. Encara t'estima, i el tens al teu costat. No l'has perdut, però no li marquis la distancia ni la fredor que li has marcat fins ara. Torna a recuperar la vida que havies fet fins ara, una cosa així serveix per fer mes forta una relació. Si no us ha separat, no hi haurà res que us separi.
Acteo
