estimada lluna, estimat sol

Un relat de: Marc Freixas

estimada lluna :

la teva cara
plena de llum blanca...

porcellana fina i tendra,
suau brillantor reflectida de l'amor pur


estimes
com ho fan els astres
que toquen els estels amb la mirada...

i si, una mirada planetària,
amagatall de molts unicorns liles,
poemes d'amor, cançons desesperades,
tardes recolzades als braços de la bellesa infinita,
universos possibles de tendreses impossibles i perfectes



estimat sol :

cremes a la lluna
quan l'estimes amb el foc del teu amor...

flama forta, sensible i elegant
que fa reviure el moviment enamorat
de la blanca llum que brilla suaument
damunt dels cors units per sempre eternament

Comentaris

  • diferent[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 10-08-2006

    M'agrada aquest format epistolar del poema, però m'agrada especialment la primera part, la de la lluna (serà perquè m'atrau més la lluna que el sol...?).

    La primera part m'apareix amorosa, tendra, suau com un capvespre. Parles de poemes, de melodies, de tardes recolzades (bellíssima imatge). En canvi la segona apareix amb molta més força, més intensa, més passional.

    Crec que no sé explicar-me gaire bé. Veig una les dues cares de l'amor, el sentiment amorós i tendre per una banda, i la passió i la força per l'altre. I si ho unim tot, tenim l'amor entre dos éssers en totes les vessants.

    No sé, potser són coses que a mi em passen pel cap i realment no té res a veure, però és la sensació que m'ha donat.

    Bon poema. Un barret per vós, ple de llunes i sols!

    Una abraçadota.


    Salz.

  • Original ...[Ofensiu]
    Pepastor | 04-06-2006

    la forma de dues cartes (estimada lluna: i estimat sol:) del teu poema.
    m'ha agradat perque tinc molts records relacionats amb la correspondència: cartes d'amistat, cartes d'amor, cartes administratives, etc...


    El teu poema és, segons la meua interpretació lliure, com un poema galàctic per la seua temàtica. La lluna, la nit, el sol, el dia.


    Però tb la lluna potser la dona estimada (li has posat cara en la 1ª estrofa, sentiments en la 2ª i ideals en la 3ª) i el sol, el fruit d'aquest amor (l'innat saber estimar de la infantesa sense condicions ni limits), que estima fins a cremar però tb fins a unir.

    Em transmet tendresa, bellesa, utopia, serenitat, pau....

    gracietes

    besets

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.