Estic fotut!

Estic fotut, no cal dir-ho!. Un altre cop més em trobe ací reclòs entre els murs de la nit, i dellà dels vidres entelats de la meua finestra els pensaments fugen llunyà. Almenys si poguera creure que n´hi ha Déu!, però cada cop més estic convençut que això s´acaba ara i ací; i després el silenci per sempre més! tan sols els que hi resten senten i pateixen i escorcollen la terra amb les ungles per trobar un tros de Cel mentre fan el camí trepitjant cadàvers i escapçant flors.
L´amor és un miratge al fons d´un pou fosc i pregon, i si hi caus, qui i com te´n traurà?
Estic fotut, no cal dir-ho! He fet ja un tros llarg molt més de la meitat del camí, i encara no sóc arribat on naix el sol; tan lluny és el Cel?
Estic ja molt cansat i encara més vençut!, però he d´arribar encara a la fi del meu camí...Després, el silenci per sempre més!