Cercador
ESTEM CONTENTS
Un relat de: Cuca de llum- Compartir:
El Sr. Gilbert i la Sra. Muntaner, estan estesos al llit de l'hospital. El sogre de la senyora ha anat per un cafè, de tal manera que els ha deixat sols.
-Tinc por de la mort! –diu ella.
-Jo també, però no podem fer res, tinc setanta-quatre anys, i dos dies i estic malalt. –diu ell.
-Saps, jo estic pitjor que tu!! Tinc setanta-quatre anys i tres dies i estic malalta. –replica ella.
-Ara que ho dius... – es posa a pensar –potser sí.
Entre el sogre i els dos es queden callats. El Sr. Gilbert mira de reüll el seu germà i veu que s’ha adormit.
-S’ha adormit com un soc, que et ... –es va callar a l'instant perquè entra una senyora molt extravagant.
Porta la cara tapada amb mocadors vermells, i tot el cos amb robes de colors.
-Bon dia, sóc la Mort – diu la suposada Mort.
-Bon dia! Que em vens ha buscat? –pegunta la Sra. Muntaner
-Doncs has de saber que som una parella que anem junts fins al final. Si us plau jo la vull acompanyar!! –diu el seu marit.
-Bé... la meva idea només és a la senyora, però si m'ho demana d'aquesta manera pot venir amb nosaltres – diu la Mort estranyada.
Llavors mira el rellotge i diu:
-Doneu-vos pressa a sortir del llit!!
Els dos avis surten del llit, amb una agilitat sorprenent.
-Em puc moure!! Ets una deessa Mort!! Et vols casar amb mi? –diu el senyor.
-Escolta!! Estàs casat amb mi!! – exclama la Sra. Muntaner.
Els dos avis deixen passar a un grup de metges sense que es fixin en ells.
-Genial, sóc lliure!! –diu mirant les metges.
-Són morts. –diu una metgessa amb fredor al sogre.
-El dia 27 de març de 2021 a les 11:10 han mort el Sr. Gilbert i la Sra. Muntaner.
Es fa un silenci a la sala, i el sogre comença a plorar.
-Marxem –diu la Mort.
Els avis miren els metges, però ells no s'havien ni adonat.
-Han dit que estem morts! –crida la Sra. Muntaner.
-Això se t'oblidarà quan travessis aquella porta –diu la Mort.
Quan la van creuar no van acabar a l'altre costat del passadís, sinó que una baixada i al peu de la muntanya tot de edificis.
-Això és el submón, la segona vida però amb la diferència que no mors per segon cop, ni et fas mal. Bona sort. –diu la Mort i va desaparèixer.
-No ens deixis aquí, si encara no estem morts. –diu la senyora.
-Dona igual gaudim de la nostra agilitat mentre puguem –diu amb un somriure l'avi.
Els dos ancians van baixar pel prat fins a arribar a un poble o ciutat, qui sap, i van començar a passejar. I en aquell indret van viure junts eternament.
-Tinc por de la mort! –diu ella.
-Jo també, però no podem fer res, tinc setanta-quatre anys, i dos dies i estic malalt. –diu ell.
-Saps, jo estic pitjor que tu!! Tinc setanta-quatre anys i tres dies i estic malalta. –replica ella.
-Ara que ho dius... – es posa a pensar –potser sí.
Entre el sogre i els dos es queden callats. El Sr. Gilbert mira de reüll el seu germà i veu que s’ha adormit.
-S’ha adormit com un soc, que et ... –es va callar a l'instant perquè entra una senyora molt extravagant.
Porta la cara tapada amb mocadors vermells, i tot el cos amb robes de colors.
-Bon dia, sóc la Mort – diu la suposada Mort.
-Bon dia! Que em vens ha buscat? –pegunta la Sra. Muntaner
-Doncs has de saber que som una parella que anem junts fins al final. Si us plau jo la vull acompanyar!! –diu el seu marit.
-Bé... la meva idea només és a la senyora, però si m'ho demana d'aquesta manera pot venir amb nosaltres – diu la Mort estranyada.
Llavors mira el rellotge i diu:
-Doneu-vos pressa a sortir del llit!!
Els dos avis surten del llit, amb una agilitat sorprenent.
-Em puc moure!! Ets una deessa Mort!! Et vols casar amb mi? –diu el senyor.
-Escolta!! Estàs casat amb mi!! – exclama la Sra. Muntaner.
Els dos avis deixen passar a un grup de metges sense que es fixin en ells.
-Genial, sóc lliure!! –diu mirant les metges.
-Són morts. –diu una metgessa amb fredor al sogre.
-El dia 27 de març de 2021 a les 11:10 han mort el Sr. Gilbert i la Sra. Muntaner.
Es fa un silenci a la sala, i el sogre comença a plorar.
-Marxem –diu la Mort.
Els avis miren els metges, però ells no s'havien ni adonat.
-Han dit que estem morts! –crida la Sra. Muntaner.
-Això se t'oblidarà quan travessis aquella porta –diu la Mort.
Quan la van creuar no van acabar a l'altre costat del passadís, sinó que una baixada i al peu de la muntanya tot de edificis.
-Això és el submón, la segona vida però amb la diferència que no mors per segon cop, ni et fas mal. Bona sort. –diu la Mort i va desaparèixer.
-No ens deixis aquí, si encara no estem morts. –diu la senyora.
-Dona igual gaudim de la nostra agilitat mentre puguem –diu amb un somriure l'avi.
Els dos ancians van baixar pel prat fins a arribar a un poble o ciutat, qui sap, i van començar a passejar. I en aquell indret van viure junts eternament.