Estellés

res no m’agrada tant
com llegir a Estellés
gitat en una hamaca, obert de cames.

visualitze, llavors, respire l’aire cru, penjat entre dos arbres.

m’agrada molt la seua poesia,
sobretot, perquè rima amb valentia,
amb un vocabulari fàcil per al poble
capaç d’alimentar aquell més pobre.

l’exposa en versos incitants,
l’enrama de fam, sexe, mort i amor, entre altres,
i penetra el nostre cor
com si fóra la primera vegada,
amb sexe, que té fam, de no ser verge.

després, en dos mans
en la dreta el llibre i en l’esquerra el cor,
agafe l’últim vers, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,

me’l mire en l’aire,
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme

cloc els ulls i me’l fot.