Cercador
Esquerda
Un relat de: MonDistòpic- Compartir:
Va despertar amb l’olor del cafè, la veu del seu altre de fons anuncià l’esmorzar. Una melodia fàcil de ballar sonava mentre els passos la guiaven fins al bol de fruita fresca i la tassa de cafè llarg, sol, sense sucre. Mentrestant, ell, el Locutor, ficava veu a una melodia sense lletra. Cadascú fa bé el seu paper. Ella olora com ho fa amb els perfums, una feina agraïda que disfruta, com ell disfruta fer sonar la seva veu greu i càlida cada dia a través de la ràdio.
Rutina diària, segona part.
Entrada a l’estudi. Textos escrits de manera coral per un grup de guionistes que esperen del Locutor el to adequat per poder transmetre acuradament el seu missatge. És l’Estat qui demana que tot estigui perfectament posicionat. L’èmfasi és la clau per arribar al ciutadà despistat.
Inicien la gravació. Hi ha un nombre d’errors esperats; els treballadors estatals tenen un marge per aconseguir perfeccionar el missatge, no hi ha queixa. Però els intents s’acaben i la veu continua trencant-se. El Locutor pensa que ja no és apte per a la feina, tot i que finalment es decideix emetre el millor dels desastrosos missatges enregistrats. L’Estat és flexible, així ho demostra. Com, si no, podrien els seus ciutadans sentir-se lliures per poder depurar-se tal com ells, individualment, considerin?
L’endemà va despertar-se amb el so de l’exprimidor, suc de taronja i una truita per esmorzar. Passos cansats cap a la cuina, no ha dormit bé i ella el mira amb una expressió que trenca la rutina.
_Ahir a la nit, en arribar, vas ficar-te al llit en silenci. Feies tuf a fracàs._
Si responia al comentari d’ella, la veu es trencaria de nou. El Locutor sentia com la gola se solidificava dintre seu, i ella passa de tallar taronges a llençar-se sobre el seu coll amb llàgrimes als ulls.
Sap que haurà de pagar davant la justícia el que ha fet, però ho ha fet per amor. Mentre espera els serveis d’urgències, introdueix un tub per la tràquea del Locutor. No desitja la seva mort, necessita que els seus pulmons continuïn funcionant.
_Aguanta, amor. La teva veu ja no té valor, ho saps.
Ell prem el braç d’ella mentre entén que ja no podrà ser mai més el Locutor. Agraïment als seus ulls per una decisió que hauria hagut de prendre abans de tornar a casa amb aquell tuf que el nas d’ella era incapaç de tolerar.
Troba'm a Instagram @mondistopic
Rutina diària, segona part.
Entrada a l’estudi. Textos escrits de manera coral per un grup de guionistes que esperen del Locutor el to adequat per poder transmetre acuradament el seu missatge. És l’Estat qui demana que tot estigui perfectament posicionat. L’èmfasi és la clau per arribar al ciutadà despistat.
Inicien la gravació. Hi ha un nombre d’errors esperats; els treballadors estatals tenen un marge per aconseguir perfeccionar el missatge, no hi ha queixa. Però els intents s’acaben i la veu continua trencant-se. El Locutor pensa que ja no és apte per a la feina, tot i que finalment es decideix emetre el millor dels desastrosos missatges enregistrats. L’Estat és flexible, així ho demostra. Com, si no, podrien els seus ciutadans sentir-se lliures per poder depurar-se tal com ells, individualment, considerin?
L’endemà va despertar-se amb el so de l’exprimidor, suc de taronja i una truita per esmorzar. Passos cansats cap a la cuina, no ha dormit bé i ella el mira amb una expressió que trenca la rutina.
_Ahir a la nit, en arribar, vas ficar-te al llit en silenci. Feies tuf a fracàs._
Si responia al comentari d’ella, la veu es trencaria de nou. El Locutor sentia com la gola se solidificava dintre seu, i ella passa de tallar taronges a llençar-se sobre el seu coll amb llàgrimes als ulls.
Sap que haurà de pagar davant la justícia el que ha fet, però ho ha fet per amor. Mentre espera els serveis d’urgències, introdueix un tub per la tràquea del Locutor. No desitja la seva mort, necessita que els seus pulmons continuïn funcionant.
_Aguanta, amor. La teva veu ja no té valor, ho saps.
Ell prem el braç d’ella mentre entén que ja no podrà ser mai més el Locutor. Agraïment als seus ulls per una decisió que hauria hagut de prendre abans de tornar a casa amb aquell tuf que el nas d’ella era incapaç de tolerar.
Troba'm a Instagram @mondistopic