Espurnes de sol

Parlem sobre la vida,
la nostra vida...
la que hem viscut,
la que vivim,
la que viurem,
i la que no viurem ni veurem...

De sobte em preguntes,
que defineixi la felicitat en una sola paraula...

Amor...
responc tímidament,
mentres te'm quedo mirant pensativament...

Seguim conversant de la vida...
meditem sobre ella,
l'analitzem...
pensem...
refexionem...

Altre cop,
em dius,
que defineixi amb una sola paraula felicitat i amor...

Sense pensar-m'ho gaire et dic...

No conec cap paraula que pugui definir,
amor i felicitat alhora...
però...
sí que conec un nom...

El teu...

Em mires,
els colors et començen a pujar ràpidament,
apartes la mirada...

Em tornes a mirar,
em somrius,
t'apropes...
el meu cor batega ràpid...
cada cop més ràpid...
a mesura que t'apropes més,
i més..
fins que...
els teus llavis troben els meus...

Ens besem...

Per fi...
l'amor que jo tan anhelava...
ha arribat...

Del sol,
n'han saltat espurnes d'or...
i avui,
ha começat el nostre AMOR...

Si parlo,
parles,
si ric,
rius,
si ploro,
plores,
si t'abraço,
m'abraces,
si et beso,
em beses...

T'estimo...

M'estimes...

Gràcies...