Cercador
Espanta les pors
Un relat de: Dídac Sanahuja- Compartir:
Adormit, als teus braços
obrint-se a un nou món
fosca immensitat
guillotines als canells
espanta les pors
carícia de porcellana
arraulit sota una parra nua
pinzellades etèries d'una mà cansada
mirada encisadora
podré tornar a volar
alimenta l'ego
superfície fonedissa
nervis a flor de pell
Comentaris
-
i aixeca el vol![Ofensiu]Unaquimera | 26-05-2008 | Valoració: 10
Qui espanta les pors? El somni? Les carícies? La mirada si és encisadora? Les ànsies d'aixecar el vol? ...?
El títol d'aquests versos és temptador i suggerent, així que m'apropo per aquí als teus mots.
Gràcies per comentar els meus i d'aquesta manera permetre'm la teva descoberta com autor.
Per celebrar que ara ja sabem l'un de l'altra i que podem continuar intercanviant parers, t'envio una abraçada de benvinguda, confiant que no serà la darrera,
Unaquimera
-
Benvingut![Ofensiu]F. Arnau | 02-05-2008 | Valoració: 10
Amic Didac!
Et done la benvinguda aquest món de RC, un món procel·lós i acollidor alhora, per tots aquells que compartim la passió per la Literatura...
He vist que també has penjat un poema al Repte Poètic. Això has de fer, espantar les pors (com diu el títol del teu magnífic poema) des del principi i participar en tots aquests Reptes que veuràs pel Fòrum que afavoreixen la inspiració i activen la creativitat de tots nosaltres.
Una forta abraçada!
FRANCESC