Cercador
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE SANT ANTOLÍ. RIBERA D’ONDARA. LA SEGARRA
Un relat de: Antonio Mora VergésEns aturàvem el Tomàs Irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, davant l’església parroquial de Santa Maria, al nucli de Sant Antolí, que pertany ara al municipi de Ribera d’Ondara, de la comarca de la Segarra, província de Lleida; el sol declinava.
L’edifici aïllat de qualsevol construcció, està situat dins d'una plaça i se'ns presenta amb planta rectangular amb coberta exterior a doble vessant, i capçada amb absis semicircular . A la seva façana principal s'obra la seva porta d'accés, d'arc rebaixat, tot imitant una portalada romànica amb arquivoltes sostingudes per unes estructures semblants a columnes per banda i amb els seus corresponents capitells correguts amb motius geomètrics. Ambdós costats d'aquesta porta d'accés es situa un fanal de llum. Per sobre d'aquesta porta d'accés, una obertura amb forma d´òcul, i tot coronant aquesta façana, una doble creu llatina de pedra sobreposada a l'obra. Una doble cornisa ressegueix el perímetre superior de la façana principal i que tan sols es veu trencada per l'adheriment de la torre campanar al seu angle dret. Aquesta torre campanar se'ns presenta de planta rectangular i formada per dos cossos separats per una doble cornisa, i amb sis ulls d'arc de mig punt, Quatre pinacles coronant el capdamunt d'aquesta torre campanar. Les façanes laterals de l'edifici presenten quatre obertures d´òculs i contraforts ambdós costats, i aquests contraforts també són presents al voltant de l´absis.
L'església parroquial de Santa Maria es va construir com a conseqüència de la transformació del poble, que progressivament va anar abandonant el seu nucli primitiu, i va expansionar-se al llarg d'un carrer que culminà amb la unió del poble veí dels Hostalets.
L'església - de la que no trobàvem les dades de l’arquitecte - s’inaugurava l'any 1950, pertanyia aleshores al Bisbat de Vic, l’any 1957, en virtut del decret de nous límits diocesans, les parròquies d’aquella diòcesi que pertanyien a la província de Lleida, i a més, Súria i Balsareny, passaren al Bisbat de Solsona.
Sou pregats d’ajudar-nos en la nostra tasca de recuperar la memòria històrica a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L’edifici aïllat de qualsevol construcció, està situat dins d'una plaça i se'ns presenta amb planta rectangular amb coberta exterior a doble vessant, i capçada amb absis semicircular . A la seva façana principal s'obra la seva porta d'accés, d'arc rebaixat, tot imitant una portalada romànica amb arquivoltes sostingudes per unes estructures semblants a columnes per banda i amb els seus corresponents capitells correguts amb motius geomètrics. Ambdós costats d'aquesta porta d'accés es situa un fanal de llum. Per sobre d'aquesta porta d'accés, una obertura amb forma d´òcul, i tot coronant aquesta façana, una doble creu llatina de pedra sobreposada a l'obra. Una doble cornisa ressegueix el perímetre superior de la façana principal i que tan sols es veu trencada per l'adheriment de la torre campanar al seu angle dret. Aquesta torre campanar se'ns presenta de planta rectangular i formada per dos cossos separats per una doble cornisa, i amb sis ulls d'arc de mig punt, Quatre pinacles coronant el capdamunt d'aquesta torre campanar. Les façanes laterals de l'edifici presenten quatre obertures d´òculs i contraforts ambdós costats, i aquests contraforts també són presents al voltant de l´absis.
L'església parroquial de Santa Maria es va construir com a conseqüència de la transformació del poble, que progressivament va anar abandonant el seu nucli primitiu, i va expansionar-se al llarg d'un carrer que culminà amb la unió del poble veí dels Hostalets.
L'església - de la que no trobàvem les dades de l’arquitecte - s’inaugurava l'any 1950, pertanyia aleshores al Bisbat de Vic, l’any 1957, en virtut del decret de nous límits diocesans, les parròquies d’aquella diòcesi que pertanyien a la província de Lleida, i a més, Súria i Balsareny, passaren al Bisbat de Solsona.
Sou pregats d’ajudar-nos en la nostra tasca de recuperar la memòria històrica a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5442917 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ