ESGLÉSIA PARROQUIAL DE BELLESTAR, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE, MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
 El Jordi Vila Juncá publica fotografies de l’Església parroquial de Bellestar,
advocada a l’Apòstol Sant Pere, al terme de Montferrer i Castellbò, a la
comarca de l’Urgell sobirà.

Patrimoni Gencat ens en diu ; Església d'una sola nau capçada a nord-est
amb capçalera plana. Presenta una coberta de fusta a doble vessant que
substitueix una antiga volta de pedra i que sosté un llosat. Al mur sud-est de
la nau s'obre una petita capella lateral, visible en planta, que s'obre a la
nau en arc de mig punt. La nau se separa del presbiteri a través d'un arc toral
aquest presbiteri, que manté la mateixa amplària que la nau, es troba
sobrealçat en relació a aquesta.

 

La façana principal del temple es troba al costat sud-oest, i presenta una
porta amb llinda de fusta, centrada a la façana i coronada per un òcul circular
contornejat per una motllura de perfil quadrangular. La recent restauració de
l'església ha incorporat a la façana un entramat de fusta que la divideix
aquesta en dos nivells. El pis inferior de la façana presenta la porta d'accés
al temple i un parament de carreuons irregulars sense fer filades, i a la
meitat superior, que conté un òcul circular i apareix dividida en tres seccions
per quatre bigues de fusta verticals. Tot sembla indicar que l'entramat de
fusta formaria part del parament d'aquest nivell superior antigament, tot i que
recobert amb morter de calç, i fou deixat a la vista i recobert amb lloses
planes en el moment de la seva restauració.

 

A banda de les obertures de la façana principal, l'església presenta tres
finestres al mur sud -oriental: dues de quadrades a l'àmbit presbiteral i una
d'espitllerada doble biaix a la nau. L'interior del temple presenta també un
cor de fusta als peus i tots els murs en pedra vista, el resultat del repicat a
què va ser sotmès durant la restauració.

 

A la cantonada sud del conjunt hi ha adossat un campanar de torre, de
secció quadrangular, construït amb carreuons toscament desbastats fent filades
i amb restes de morter de calç que l'hauria recobert originàriament. Presenta
una coberta de llosa a doble vessant i quatre obertures al pis superior, una a
cada vent. Hom pensa que podria haver estat una torre de guaita i bada;  això explicaria que la porta sobre l'arcada de
pas s'obri en fora, com molt bé  advertia
el Jordi Vila Juncá

Quan al toponim , segons alguns historiadors el nom de Bellestar/Ballestar
prové de Bell-Estar, el Jordi Vilá Juncá, em comentava que  ara es de bon estar , i esta molt verd, abans
Bellestar, era molt i molt secà, abundaven les oliveres i els castanyers fins
que es va constituir la Comunitat de Regants del Canal dels Quatre Pobles, i  el conreu habitual és actualment els farratges
per a la ramaderia. I, si, efectivament es un lloc arrecerat, solà i tranquil, des
d’on es veu el Cadí.

L'església  parroquial de Sant Pere
de Ballester respondria a la tipologia de temples construïts en època barroca
-segles XVII o XVIII- que venien a substituir antic temples precedents, tot i
que de moment no coneixem evidències de l'existència d'un temple anterior en
aquest indret. Consta com a església parroquial en la visita de 1758, amb la
sufragània de Sant Joan de Campmajor i les capelles annexes del Roser, de la
Concepció, de Sant Marc i de Sant Miquel Arcàngel, que anteriorment havia estat
annexada a Campmajor.

Actualment, l'església de Sant Pere de Ballester és cap d'una demarcació
parroquial que inclou l'antiga parròquia d'Aravell, advocada al protomàrtir
Sant Esteve.

Experimentà una profunda restauració entre els anys 1998 i 2000.

Que l’Apòstol Sant Pere,  intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi
aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans,els malalts crònics,
els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació
econòmica.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6334 Relats

678 Comentaris

4540606 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com

Últims relats de l'autor