ESGLÉSIA PARROQUIAL D'ARISTOT, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT ANDREU. EL PONT DE BAR. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS

 El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador
visual,  en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la 
amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió , m’enviava fotografies l’església parroquial d’Aristot,
advocada a l’apòstol Sant Andreu.

 

 

Aristot (Arestothe),  és avui una
entitat de població del terme municipal del Pont de Bar,  que fou municipi independent fins a l'any 1970 quan s'agregà a Toloriu, com
a precursor de l'actual municipi del Pont de Bar.

El poble se situa al cim d'un turó que domina la vall del riu Segre.

Quan al topònim el diccionari català valencià balear ens diu;  d’etimologia  incerta. En l'Acta constitució de l’església
de la  Seu d’Urgell, apareix escrit
Arestote. Segons Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 -
Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) Est. 86, ve del basc Areiste ote,
‘esbarzer de l'alzinar’.

A.Moras, l’Antonio Moras Navarro, Q.E.P.D, la visitava l’any 1986, i confegia una fitxa informativa d’altíssima qualitat;

L'església de Sant Andreu d'Aristot és un temple d'una sola nau, coberta
amb volta de canó de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis
semicircular, el qual és cobert amb volta de quart d'esfera i s'obre a la nau a
través d'un doble plec absidal. Aquesta zona absidal es troba lleugerament
sobreelevada amb relació a la resta de la nau, i s'hi accedeix a través d'un
graó. En els murs nord i sud, en l'embocadura del primer plec absidal, hi ha
dues grans fornícules afrontades i obertes a la nau amb arcs de mig punt. Als
peus de la nau hi ha un cor de fusta en alt.

 

El repicat recent de l'interior de la nau -del qual només se n'ha salvat la
volta de canó, que conserva el seu revestiment de guix- permet apreciar que el
parament de l'església presenta dos nivells diferents: en un nivell inferior hi
ha un parament totalment irregular, amb presència de grans cantals de roca
pràcticament sense desbastar, i al nivell superior hi ha un parament de
carreuons perfectament desbastats i fent filades regulars. 

 

A l'absis s'obren dues finestres, una centrada a l'eix de simetria del
temple i una altra oberta cap al sud. La primera és de llinda rectangular, d'un
sol biaix i amb arc de descàrrega, i la segona de doble esqueixada. Sobre el
mur de migdia hi ha dues finestres més de doble esqueixada, una més o menys
centrada a la façana i l'altra a la cantonada sud-oest, que són decorades
exteriorment amb estuc, decoració que es repeteix en una tercera finestra
fictícia, situada prop de l'angle sud-est.

 

La porta d'accés al temple s'obre a la façana meridional, lleugerament
descentrada cap a l'oest, i és resolta amb un arc de mig punt que arrenca de
dues senzilles impostes motllurades, i que és fet amb grans dovelles de granit,
ben tallades i polides, com també ho són els carreus dels brancals. Es troba
sobreelevada en relació al nivell de la plaça i presenta dos graons per salvar
aquest desnivell. Aquests dos carreus són dues moles de molí reaprofitades.



L'aparell és de carreu de granit, de mides irregulars però disposat de
manera ordenada, amb una major cura a l'absis. A diversos punts del mur i de
l'absis, principalment a la part baixa, hi ha grans blocs de granit sense
treballar, encastats al parament, que presenta totes les traces d'haver estat
concebut per ser arrebossat, almenys a l'interior. Cal destacar que, deixant de
banda les finestres, el parament de l'absis és totalment llis, sense arquets
cecs o bandes llombardes més pròpies del romànic del segle XI. Per les
proporcions i l'ornamentació de la porta sembla que podria tractar-se d'una
església romànica del segle XII.

 

Entre els segles XVIII i XIX es construí a la cantonada sud-occidental del
temple un campanar de torre de secció quadrangular, que presenta un gran pilar
quadrat a l'interior de la nau com a element de suport al mateix. El campanar
presenta al seu pis superior quatre obertures als quatre vents en arc rebaixat,
i és coronat per una coberta piramidal de llosa, amb un ràfec pronunciat.

La vila d'Aristot figurava entre les pertinences dels comtes d'Urgell, ja
que l'any 1077 el comte Ermengol IV donava a la canònica de Santa Maria de la
Seu d'Urgell les Batllies i franqueses de diverses viles, entre les quals
apareix la vila d'Aristot.

 

L'església de Sant Andreu d'Aristot, dins del deganat de la Cerdanya, fou
visitada pels delegat de l'arquebisbe de Tarragona l'any 1312.

 

Fins a la dècada de 1980 l'església de Sant Andreu fou cap de la demarcació
parroquial de l'arxiprestat Batllia-Baridà. Ara és inclosa a la demarcació de
Castellciutat.

El  Joan-Albert Adell i Gisbert i la  Maria Lluïsa Cases i Loscos, n’escrivien a:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0630801.xml?destination=node/863076

No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu
vosaltres, quedarà per fer.

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada 
amb TOTS  els mitjans
informatius,  locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i 
“color polític “  perquè en
valorin la seva publicació,   recordeu
SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric
de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.